En un món tan especialitzat com és el dels esports de neu (i tot l’univers temàtic que gira al seu voltant) és especialment difícil fer-s’hi un lloc com a mitjà de comunicació. Impossible? Gens ni mica si es compta amb la passió i empenta que caracteritzen el nostre protagonista d’avui.

L’Ivan Sanz Tusell, ara fa deu anys, va prendre la valenta decisió d’introduir-se en aquest món de la mà del Diari de la Neu, i treballar per convertir-lo avui, en un dels mitjans de referència en català pel que fa a l’esquí, el surf de neu i les activitats esportives i de lleure a la muntanya, sigui amb neu o sense. Hem parlat amb ells dels seus inicis i he repassat la seva trajectòria en aquest decenni engrescador. Calceu-vos els esquís i acompanyeu-nos en aquest descens per la història del Diari de la Neu!

Com neix el Diari de la Neu?

El Diari de la Neu té bàsicament dos orígens: per un costat, la meva passió pel món de la comunicació i per l’altre, la passió pel món de la neu. Ens hem de remuntar fins a l’any 92-93 que va ser quan vaig començar a editar una revista mensual d’informació del meu poble, la Jonquera. Aquesta revista, amb el temps, va evolucionar cap al món digital i als voltant del 2013 , veient el bon resultat que estava donant, vaig pensar que també es podria fer una versió semblant, però enfocada al món de la neu que tant m’apassionava i m’apassiona encara.

I et llences a la piscina!

Més o menys. No va ser un salt al buit, ja coneixia una mica tot el món de l’esquí des de l’altre costat de la moneda, des de la perspectiva del negoci de la neu. A la Jonquera havia tingut una impremta i Vallter 2000 havia sigut un client important. Havia tractat molt amb ells i això ja m’havia ensenyat com funciona una part d’aquest negoci.

I com el veies?

T’adones que és un món molt complicat, difícil, sempre a mercè de la meteo i amb aquella sensació d’incertesa, de si la temporada sortirà bé o serà fluixa. No tothom “s’embolicaria” a començar un mitjà tan específic coneixent bé el sector.

Així, què et fa fer el pas?

La passió, sense cap mena de dubte. Aquesta passió et porta a buscar i remenar sota les pedres els ingressos que tindràs, la informació amb la qual comptaràs, com et diferenciaràs de la resta de mitjans semblants, etc. Al final, tampoc he inventat res nou, ja hi ha un parell de portals especialitzats, però ho fan en castellà. La meva intenció, des del principi, va ser fer-ho en català i comences a buscar els recursos perquè això sigui viable. Et dius a tu mateix: “em veig capaç!”. Surt una passió de dins teu que fa que siguis diferent.

Com ha sigut aquest viatge de 10 anys d’història?

Apassionant! Com et comentava, no em venia totalment de nou treballar dins del sector de la neu, però quan endegues un mitjà de comunicació especialitzat i et comences a moure dins d’aquest ecosistema d’estacions d’esquí, empreses del ram, competicions, establiments, marques i un llarg etcètera, aprens moltíssim.

A més, el fet de venir a viure a la Cerdanya, a l’epicentre de l’esquí i on es cou tot l’important del món de la neu, juntament amb Andorra i la Vall d’Aran, va ser un moment important. I després de 10 anys, doncs ja t’ho pots imaginar! Crec que començo a conèixer bastant bé com funciona aquest meravellós món dels esports de neu.

El nom no enganya, Diari de la Neu. Com viu la resta de l’any quan no n’hi ha?

Com que tenim una bossa de lectors molt fidels que els agrada la neu, intentes durant els mesos d’altes temperatures, estiu i tardor, combinar la informació de les glaceres dels Alps i l’hemisferi sud amb els esports de muntanya, que generalment als esquiadors també els agrada practicar: bicicleta de muntanya, senderisme, barranquisme, etc. Amb aquest combinat de continguts mantenim actius els lectors durant les quatre estacions. Evidentment, l’època forta és la temporada hivernal.

Com serà el Diari d’aquí a 10 anys més?

És la pregunta del milió aquesta! (riu). Segur que haurà evolucionat molt, però no et sé dir cap a on i de quina manera. Pensa que com et comentava, ens movem en un món bastant imprevisible. Actualment, estem pendents de possibles grans canvis com poden ser l’organització d’uns Jocs Olímpics d’hivern, que suposaria una immensa catapulta pel diari, però sobretot per tot l’engrenatge que hi ha al voltant de la neu. De no esdevenir-se, estic segur que acabaria apareixent alguna altra eina, esdeveniment, moda, com li vulguis dir, que ens permetrà continuar actius d’aquí a 10 anys. Fa trenta anys ningú sabia que era internet i mira ara! No sabem què passarà demà.

Si t’ha agradat llegir l’entrevista a Ivan Sanz Tusell, creador del Diari de la Neu, també et pot interessar llegir l’Entrevista a Joan Carles Montesinos, interiorista.