1-Què us va inspirar a triar el tema “Escriure o reescriure per a l’escena” per a la tercera edició del Lletrescena?

Justament, el subtítol de Lletrescena, “Entre la literatura i el teatre”, és el que ens porta a voler explorar aquests processos literaris que es produeixen en els textos que finalment es porten a escena. Perquè més enllà que n’hi ha que són directament escrits per al teatre, n’hi ha d’altres, escrits com a narració, poesia o assaig, que no han estat pensats per ser escenificats, però es porten també a escena reescrivint-los i elaborant-hi, per tant, una dramatúrgia.

2-Com ha estat la col·laboració amb La Perla 29 en l’organització d’aquest any, i com ha influït en la configuració del programa?

La col·laboració de La Perla 29 ha estat fonamental i ells són responsables del comissariat de la programació de dissabte, dia 16. L’Oriol Broggi, director artístic i l’Albert Reverendo coordinador artístic i de continguts, de La Perla 29 han proposat a partir del tema central, “Escriure o reescriure per a l’escena”, els continguts específics i els ponents que es reparteixen entre professionals de la direcció, la dramatúrgia, escriptors en general i intèrprets amb Lectura de fragments.

3-Quins són els objectius principals del festival en relació amb la relació entre la literatura i el teatre, especialment en el marc de la qüestió de si els textos teatrals són considerats literatura?

De fet, en l’edició de l’any passat ja vam “convenir”, amb el comissariat de la Sala Beckett, que, en efecte, “El teatre és literatura”. Es va plantejar llavors com una pregunta retòrica, perquè qui en dubta…?

4-Quines seran les activitats destacades d’aquesta edició i com creieu que contribuiran a explorar i debatre el tema central?

Se’ns fa difícil triar o prioritzar una activitat o altra, perquè totes van encaminades al mateix objectiu. Sempre mirant de trobar un equilibri entre els aspectes més reflexius i els aspectes més lúdics, entre l’oferta professional i amateur, entre la innovació i la tradició, sobre la qual es fonamenta el Lletrescena en l’àmbit local.

5-Com valoreu la participació de grans noms del panorama teatral i literari en l’edició d’enguany del Lletrescena?

N’estem molt satisfets, la veritat. De fet, sempre que expliquem el nostre projecte a l’hora de fer la proposta a un professional o altre, entitat o institució, en rebem una excel·lent resposta. En aquest sentit, i aquest any, poder comptar amb Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Magda Puyo, directora i dramaturga, el mateix Oriol Broggi, director de La Perla 29, la Clara Segura, actriu i directora, Carlota Subirós, directora, Marc Artigau, Joan Yago o Victòria Szpunberg, també dramaturgs, i un llarg etc. és un luxe per a Teià i crec que per a la comarca.

6-Què destaqueu com a elements únics o diferencials d’aquesta edició respecte a les anteriors

D’entrada com a diferencial hi ha el tema que ens ocupa i naturalment l’empremta que hi deixa La Perla 29. Sense oblidar els Itineraris dramatitzats per racons singulars pel poble, a càrrec d’intèrprets amateurs de La Flor de La Palma, basats en petits fragments de textos portats a escena per la companyia La Perla 29.

Un altre novetat es que hem pogut incloure en la programació el Premi BBVA de Teatre d’enguany, El gegant del Pi de Pau Vinyals, iniciant així la gira de les cinc representacions a diferents sales del país que ofereix el guardó.

Per altra banda, encetem el projecte “Autors de cap de setmana”. Convidem dos reconeguts autors (aquest any seran Ada Castells i Carles Batlle) a passar el cap de setmana del Lletrescena amb la idea que s’inspirin en escenaris del poble per escriure una narració curta o una peça de teatre breu, amb les quals confegirem, al llarg del temps, un recull que es publicarà amb el títol Col·lecció Escenes de Teià. En aquesta col·lecció s’hi incorporarà també la peça guanyadora de la categoria de microteatre que per primer cop convoquem a la Mostra Literària local.

Ah! I la casualitat ha fet que les dates coincideixin amb les del projecte Cap Butaca Buida, al qual ens hi hem adherit amb l’espectacle familiar “On vas, Moby Dick?” del Centre de Titelles de Lleida.

7-Com heu vist l’evolució del festival des de la seva primera edició fins ara?

Creiem que l’evolució ha estat positiva. En l’àmbit local, suposa un esforç considerable per un poble com Teià, on el motor del festival és la regidoria de cultura, tot comptant amb la implicació imprescindible de la Societat La Flor de la Palma. Hem buscat i busquem la participació i col·laboració el més transversal possible: amb la Biblioteca de Can Llaurador, l’Institut Turó d’en Baldiri… Però comptem, també, amb la necessària col·laboració de la Regidoria de Comunicació, els Serveis de Manteniment, la Policia Local… A més de la implicació de voluntaris del poble , la restauració i els propietaris que ens obren les portes de casa seva per als Itineraris dramatitzats.

8-Quin impacte esperen que tingui el Lletrescena, tant a escala local com en l’escena teatral i literària més amplia?

La transversalitat volguda, amb la implicació d’altres institucions del municipi i el seu teixit social no pot sinó tenir un impacte cohesionador.

En l’àmbit local és un fer valdre, encara més, aquesta tradició teatral més que centenària, representada La Flor de La Palma amb diversos grups de teatre al llarg del temps i amb una activitat quasi frenètica els darrers anys, amb posades en escena de textos clàssics, textos moderns, musicals…

D’altra banda, Lletrescena aporta la possibilitat d’intercanvi i creixement d’aquesta tradició i pot convertir-se en un referent a nivell de comarca i de país.

9-Quins consells donaríeu als espectadors o participants que vulguin obtenir el màxim profit de la seva experiència al festival?

Que vinguin a Teià a gaudir del poble i del que se’ls ofereix, de manera absolutament assequible, amb aquest festival, sense presses: que passegin, escoltin, participin… I amb ganes d’explicar-ho i ganes de tornar-hi, que en tindran, queden advertits…