En Clément Masson i en Ludovic Develay són, primer, amics, després socis. Apassionats tots dos de les caminades de llarga distància, aprofiten cada moment per gaudir del viatge, però també per pensar en com poden millorar els seus negocis, extrapolant i aplicant l’après en aquestes marxes, la planificació, la perseverança i l’esforç en tots els seus negocis, que són, al capdavall, les seves ultramaratons de l’àmbit laboral.

Avui hem parlat amb ells per conèixer millor les seves empreses: el restaurant UNA, el Bar del Lago i una nova incorporació que us expliquem a continuació.

Quina història hi ha darrere l’UNA?

Ludovic: abans de l’UNA ja érem amics amb en Clément. Jo fa més de trenta anys que visc a la Cerdanya, però viatjava molt per feina a París, on en Clément regentava un bar. Passava una setmana al mes en un hotel just davant del bar i amb el temps ens vam fer amics. Un dia em va proposar de començar un negoci a París i jo li vaig dir que allà no, però que si venia a la Cerdanya, endavant!

Clément: en Ludo em va dir que si visitava la Cerdanya, ja no voldria tornar cap a París. I així va ser. Vam agafar la direcció d’un hotel, però davant de l’estacionalitat de la feina, al cap d’uns mesos, vam decidir d’ocupar-nos de l’UNA.

Com van ser els inicis?

L: els primers anys van ser molt complicats. Per l’idioma, temes de cultura de consum (no és el mateix una persona francesa que ve diumenge al mercat que una persona de Puigcerdà que surt de pintxopote), el concepte de menú, etc.

C: al principi vam cometre tots els errors possibles, també ens va agafar la covid pel mig. Vam caure bastant avall, vam tocar bé el fons, per anar cap amunt.

Afortunadament els problemes s’han solucionat.

L: els que depenen de nosaltres sí, hem sabut com actuar perquè no es repeteixin. N’hi ha, però, d’altres que ens afecten de ple. El principal és la dificultat de trobar personal, i no perquè no hi hagi gent qualificada que vulgui treballar, de fet n’hi ha molta, el problema és que no tenen on establir-se a la comarca. La falta d’habitatge assequible és alarmant. I és una pena, perquè els serveis com escoles, centres sanitaris o equipaments esportius són espectaculars, però sense un lloc on les persones puguin viure, perden el sentit. Amb les relacions transfrontereres en molts àmbits, especialment el turístic, també cal fer-hi molta feina.

Què caracteritza el vostre local?

L: hi ha alguns pilars sobre els quals s’assenta l’UNA. Un d’ells és trobar la cuina oberta sigui quina sigui l’hora que vinguis, des de les vuit del matí que obrim fins a les onze del vespre que tanquem. Obrim cada dia de l’any menys el dia de Nadal per conciliació familiar i el dia 1 de gener per conciliació festera (riu). El segon pilar és el menú de l’UNA, que de mica en mica anem millorant. I el tercer, però no per això menys important, és que tenim les millors braves de Puigcerdà!

Parlant de la Vila, com veieu aquest escenari amb tantes opcions gastronòmiques, amb tanta competència?

C: per nosaltres la competència és positiva! Quan un bar o un restaurant del centre de Puigcerdà es renova, el primer que pensem és, “ei!, ens hem de posar les piles”. No ens podem adormir o acostumar al ritme més relaxat que aporta el bon funcionament del restaurant, hem de pensar coses noves, maneres que la gent ens torni a fer confiança. Que els nostres companys d’ofici s’actualitzin i millorin és bo per nosaltres, i més important, és bo per la comarca. Com ens agrada dir sempre: “Visca la Cerdanya!”.

No parar mai! De fet, vau ser vosaltres que vau reobrir el Bar del Lago.

L: el Bar del Lago (BDL) es va tancar una mica abans de la pandèmia i va restar així durant aquesta. Quan l’ajuntament el va treure a concurs vam aplicar-hi i vam ser nosaltres qui vam adquirir els drets d’ús. Hem conservat l’essència de tota la vida, mateixos preus, però hem canviat horaris i, com l’UNA, està obert tot l’any, excepte en moments molt puntuals com pot ser un dia de neu on no es pugui quasi ni sortir a caminar.

C: al BDL hi tenim clients que no tenim a l’UNA, especialment gent de la vila que des de sempre que passeja pel llac i para a fer el cafè abans de tornar cap a casa. Estem molt contents i agraïts quan ens donen les gràcies per proporcionar aquest moment especial per ells.

L’última incorporació, i potser la que la gent no coneix, és Esbo. Expliqueu-nos de què va la cosa.

L: Esbo s’encarrega de preparar i distribuir fruita i verdures com patates, ceba o pebrot pelades i tallades a la mida que el client necessiti, així com patates fresques “potxades” i a partir del 2024, sofregits i petites bases a punt per cuinar.

C: tot neix gràcies a les patates braves que parlàvem anteriorment. Uns companys d’un bar al Capcir ens van demanar si podríem proporcionar-los les braves. Conscients de la feinada que porta pelar, tallar i cuinar les patates i altres verdures, vam detectar aquesta necessitat i vam decidir donar-hi resposta.

Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’Entrevista a Ludovic Develay i Clément Masson, propietaris del restaurant UNA de Puigcerdà, també et pot interessar llegir l’Entrevista a Arantxa Moreno García, de la llibreria Open Books.