Quan parlem de construir una casa amb palla, a què ens referim?

La palla i el fang s’han barrejat des de temps remots, per a construir refugis. A canvi, en aquests anys quan parlem de construcció amb palla, ens referim a l’ús de les bales de palla tal com surten del camp. És un reaprofitament directe d’un residu de l’agricultura, encara que en els últims anys s’ha anat evolucionant i això ha donat lloc a la introducció dels panells prefabricat amb palla, per fer un exemple.

Així que, actualment, podem dir que una casa de palla és una construcció que fa servir aquest material en el 90% dels seus murs de tancament, afegint-hi a vegades la coberta i el sòl.

Quins aspectes positius aporten aquests tipus de construccions?

La sostenibilitat mediambiental és una però no la més important. Un habitatge revestit amb 35 o 45 cm de material aïllant, que és l’ample mínim d’una bala sense ser manipulada, el més probable és que no necessitarà instal·lació de calefacció. Si, conjuntament a l’ús d’un excel·lent aïllament, cuidem les pautes que ens dona la bioclimàtica, col·loquem fusteria de qualitat i vidres amb control solar, afegim inèrcia tèrmica a l’interior, s’aconsegueixen fàcilment nivells d’eficiència energètica molt elevats. En una petita enquesta que vaig fer recentment als meus antics clients, sobre despeses de calefacció a les seves casa de palla, va resultar una despesa mitjana de 50 € a l’any per a alimentar petites estufes de pèl·lets o de llenya i res més.

Finalment, una altra cosa que cal destacar, és que en aquests tipus d’obra, sovint observo com diferents generacions de la mateixa família s’impliquin i cooperin en la construcció; des dels avis fins als nets, construint plegats un lloc on viure i compartir.

Quina és la demanda?

La demanda de construccions d’aquest tipus va a l’alça. Els prejudicis ja s’han transformat en curiositat, i la curiositat està ben alimentada amb els tants habitatges i no sols habitatges que s’han construït ja en tota Europa. En la xarxa podem trobar centenars d’exemples, per a tots els gustos. Hi ha molta informació ja. Cada any hi ha nous professionals que decideixen dedicar-se a això i començar algun cicle de formació. Hi ha una xarxa europea d’associacions distribuïdes en tots països que ha posat en marxa una formació reglamentada. La nostra, aquí en la península, és la RCP (Red de Construcción con Paja).

Quan pot costar aproximadament una construcció amb materials naturals com la palla?

És una pregunta legítima, però difícil de contestar. I quant costa un habitatge convencional? Depèn. Construïm a prop d’una ciutat o en zona rural? Com és el terreny? Accessible? Amb poca o molt de pendent? I el disseny de la casa? Això és el que em preguntaria qualsevol constructor abans de donar-me un preu i és el mateix que cal preguntar-se sigui com sigui el material que usem.

Les cases de palla tenen un gran avantatge respecte a les convencionals i és que són generalment cases fàcils de construir. Si pensem que la mà d’obra incideix en un 60% del cost total, és evident que com més treball puguem aportar en la construcció de la casa, tant més serà l’estalvi. A canvi, si deleguem la construcció a una constructora, els costos comencen a igualar-se bastant, encara que mantenint sempre una mica de reducció de costos, en comparació amb els edificis amb els mateixos requisits hidrotèrmics.