Esport i espiritualitat, a priori, són dos conceptes que des del punt de vista de la gran majoria de nosaltres són heterogenis, diferents, sense cap relació entre ells. El primer, una acció física, extenuant. La segona, la materialització de la pau, la llibertat i la plena consciència del moment. Són, però, realment tan diferents i difícils d’associar? La resposta la trobem, juntament amb moltes d’altres, en el primer llibre de l’autor Ramon Carreras, Libertad en los Apalaches, meditaciones de nieve zen, on gràcies a la seva experiència vital en una travessa de 8 setmanes a través d’aquest vast sistema de serralades de la costa est de l’Amèrica del Nord ens parla de conceptes i coneixements espirituals adquirits al llarg de més de cinquanta anys d’estudi i reflexió.

D’on sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?

Es tracta d’una idea de llarg recorregut. Quan vaig deixar de presidir la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, vaig pensar que després de 25 anys dedicats professionalment al món de la neu seria interessant parlar-ne. Vaig començar per fer l’índex i em vaig adonar que no tenia massa sentit, no m’omplia explicar el que havia fet durant tot aquest temps dedicat a la neu i l’esport. En els diferents retirs d’esquí i meditació que organitzo, algun monjo amb els que compartia experiències em va animar a recopilar en un llibre tota la meva experiència vital, coneixements espirituals, viatges i experiència en el món de la neu i l’esport. Va ser la manera de reprendre aquesta antiga aspiració, aquest cop amb un sentit i una idea que m’agradava.

Esport i espiritualitat són els dos conceptes al voltant dels quals s’estructura el llibre. Com hi entres?

Vinc d’una família d’esportistes d’elit i des de ben petit l’esport ha sigut una constant a la meva vida. Amb només quatre anys el meu pare em va portar a esquiar! Pel que fa a la part espiritual, un factor molt important en aquest aspecte va ser la figura del meu avi patern: es llevava molt d’hora al matí, se n’anava a treballar a l’hort i cap a les 9 del matí s’asseia sota un arbre i s’estava una hora allà assegut. Ell em deia que viatjava amb globus (riu)! Feia les seves oracions i jo m’interessava molt, quasi que l’interrogava. Vam establir uns lligams molt forts i em va recomanar alguna lectura que em va obrir tot un món de cultures i maneres de pensar diferents. No et sé dir exactament quan va ser l’explosió de la inquietud espiritual, però pensa que amb 16 anys vaig escriure un article que portava per títol El zen de l’esquí.

Em costa veure com casen, esport i espiritualitat.

L’esport és una activitat eminentment física, però està regida per la ment, hi ha sentiments com l’alegria, la decepció, el cansament, la joia o la por. Tot això ens porta a respirar, i la respiració dins el món espiritual és cabdal. Quan aconsegueixes controlar aquesta respiració i ser conscient en cada moment de què estàs fent, l’esport en concret que practiques agafa una dimensió totalment diferent, canvia de dalt a baix. Si tu tens consciència del teu cos, pots moure’l de manera coordinada i harmoniosa, sense que sigui un moviment lineal i automàtic, com un robot. Crec que els esportistes professionals gaudeixen molt de l’esport perquè tenen aquesta capacitat de ser conscients d’ells mateixos. Per ells, un segon es converteix en una eternitat, i això és una experiència espiritual.

El llibre porta per nom Libertad en los Apalaches i de fet moltes de les seves reflexions, conceptes, històries giren al voltant d’aquest trajecte. Què el fa tan important aquest viatge perquè es converteixi en l’eix principal del llibre?

Al començar a escriure vaig detectar la necessitat de trobar un marc on enquadrar tot el que volia explicar i així el lector tingués un referent on agafar-se. Per altra banda, és innegable que va ser una experiència que em va permetre posar en pràctica tot el que durant molts anys havia anat aprenent des del punt de vista espiritual. Vaig estar vuit setmanes caminant amb sis monjos budistes zen de Plum Village, el temple del mestre Thich Nhat Hanh, amb molt de silenci i meditant al voltant de temes molt diversos. Al mateix temps, em va proporcionar molt temps per meditar i reflexionar. Pensa que ens llevàvem a les sis del matí i caminàvem fins a les cinc o sis de la tarda. Després de sopar em retirava a l’hamaca i allà encara tenia més temps per reflexionar.

I per què llibertat? Què et fa decidir d’emprar aquesta paraula?

La meva passió, inclinació, curiositat, digues-li com vulguis, per la vida, per l’espiritualitat, comença per un sentiment de llibertat. Des de molt jove que he tingut un desig de llibertat i he fet sempre el que creia que havia de fer en cada moment. M’ha agradat i m’agrada escollir i fer el meu camí.

Què hi llegirà la gent que s’hi endinsi?

Els lectors poden llegir els capítols de manera independent, amb una estructura determinada cadascun, i hi trobaran un moment d’aquest viatge pels Apalatxes que a vegades m’evoca un episodi o experiència personal a un altre lloc a darrere la qual hi ha una ensenyança espiritual que puc relacionar i desenvolupar. Al final de cada capítol hi trobaran una petita meditació. Com et deia, cada capítol serveix com una ensenyança o reflexió independent, però la lectura de tot el llibre suposa un trajecte d’aprenentatge que és molt enriquidor.

Font:  Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’Entrevista a Ramon Carreras Juanico, autor del llibre Libertad en los Apalaches, també et pot interessar llegir Entrevista a Albert de Gràcia responsable de Meteo Pirineus Catalans.