Aquest cop sí! Després de dos anys de sequera patumaire per culpa de la pandèmia, la festa més important de la capital del Berguedà ens tornarà a oferir gresca, foc i cultura popular a dojo. Per anar fent boca, hem parlat amb el Xavier Prat, el tabaler de la Patum, una figura cabdal d’aquesta celebració, que ens explica qui és el tabaler i tot el que l’envolta. No us ho perdeu!

Pels que no coneixem la Patum, quin paper hi juga la teva figura?

El tabaler és la figura que anuncia que hi ha Patum. Antigament, era el pregoner del poble i era l’encarregat, un cop s’acordava per part de l’ajuntament que hi hauria Patum, de sortir pels carrers de Berga a anunciar la notícia.

Així podem dir que ets imprescindible perquè hi hagi Patum.

Si el tabaler no surt a anunciar la bona nova, no hi ha Patum. De fet, ha quedat demostrat aquests dos anys passats: no ha sortit el tabaler i no hi ha hagut festa.

És inevitable que t’ho pregunti. Com has viscut les Patums en pandèmia?

Jo, com molta altra gent, ho he passat molt malament. És una festa que la portem tots al cor, que forma part de nosaltres com a berguedans. Si no la pots celebrar, et falta quelcom. Han sigut dos anys que ens ha faltat una part important de la nostra vida. Es van fer alguns actes, però no és el mateix ni de bon tros.

El primer que sorprèn és el tabal, que ens en pots dir?

És imponent, sí. És un instrument que fa un metre de diàmetre i pesa uns vint quilograms. Amb ell penjat, faig tot el recorregut pels carrers de Berga, que ve a ser de tres hores, des de les dotze, quan toquen les campanes, fins a les tres de la tarda, quan acabem el recorregut. Anem fent parades, però (riu).

Parades en les quals els més petits viuen de prop la festa.

Totalment. Antigament, a les parades, el tabaler deixava el tabal a terra, però s’enduia les manetes amb ell i no el deixava tocar a ningú. Des de fa uns vuitanta o cent anys, el tabaler les deixa perquè la canalla pugui tocar el tabal. Els petits i petites, al final, són el futur de la Patum, per mi són el més important de tot. Si no fem que estimin la festa, acabarem per no tenir-ne.

De fet, es diu que el nom de la festa ve del so del tabal. És així?

Així és. Antigament, es deia Bulla o Bullícia i la canalla, ja veus el poder que tenen a la festa, anaven cantant “Pa-tum, pa-tum”, i d’aquí el nom. De fet, al tabal li deien el patum.

Quant temps fa que ets tabaler?

Vaig començar amb dotze anys a vestir-me de tabaler. En morir el meu avi, el meu tiet em va dir que em tocava vestir l’abillament de tabaler. L’oficial era ell i jo era el que l’ajudava. El 2016 hi va haver la transferència del tabal del meu tiet cap a mi en una cerimònia que tothom recorda (riu). Plovia a bots i barrals! De fet, em van fer un vestit per mi i el barret de tabaler només va sortir aquell dia, perquè de l’aigua que queia, es va desfer!

El teu avi, el teu pare, el tiet i ara tu. Quant fa que el tabal és a la família?

El 2026 farà cent anys que el tabal forma part de la família. És que abans la gent no volia portar el tabal, no hi havia ningú que volgués arrossegar-lo, i ho acabava fent qui realment estimava la festa. I aquesta estima va passant de generació en generació. Jo m’estimo totes les comparses de la Patum, amb bogeria, però és que per mi el tabal és la meva vida. És el tot, poder ser tabaler és el màxim. Quan no hi va haver Patum per la pandèmia, anava a veure el tabal, i ara ja porto dies arreglant-lo i deixant-lo perfecte per la Patum d’enguany amb l’ajuda de l’ajuntament i la restauradora.

Com esperes que sigui la d’aquest any?

Espero que sigui apoteòsica (riu). La Patum de la represa! Després de dos anys sense poder celebrar-la serà molt especial. A més, enguany se celebrà el quatrecents aniversari del tabal, juntament amb altres comparses, així que serà única.

Si us ha agradat llegir l’entrevista a Xavier Prat, tabaler de la Patum també us pot interessar llegir Mercat de productors de Cal Rosal: donant a conèixer el producte local.