Per crear l’equip multidisciplinari d’Acua t’envoltes d’uns professionals que… Com els trobes?

Els coneixia a tots perquè hi havia treballat amb anterioritat. Amb tots ells havia coincidit en centres mèdics  o a la clínica, o bé els havia fet derivacions perquè ja tenia una bona coordinació amb ells. En muntar Acua els vaig contactar i s’hi han adherit perquè també creuen en el projecte.

 

O sigui que has triat l’equip amb molta cura?

Sí. He buscat uns perfils molt determinats, per exemple, com a psicòlegs d’adults no he agafat psicòlegs “generals”: tenim una psicòloga de l’esport que a més és  especialista en ansietat; n’hi ha una altra especialitzada en addiccions tradicionals, a noves tecnologies i en patologia dual (pacients que tenen diversos trastorns associats a l’addicció); una psicòloga que treballa el coach i el mindfulness per a persones que necessiten gestionar qüestions de vida. Tots els que treballen a Acua són psicòlegs amb una formació o orientació determinada, segons el pacient veiem quin terapeuta li anirà millor. Hi ha especialistes d’orientació més cognitivoconductual, humanista… i segons el perfil del pacient veiem on el podem ubicar, sobretot ho fem tenint en compte la necessitat que presenta i quin especialista creiem que li pot anar millor.

 

El primer diagnòstic el fas sempre tu?

No sempre. De vegades els pacients arriben de psiquiatres externs que ens els deriven; de vegades jo faig una primera visita o entrevista i segons les conclusions d’aquesta, faig la teràpia o el derivo a algun dels altres especialistes.

 

A Acua tracteu criatures, joves, adults…

Sí, per dir-ho fàcil fem des dels 0 als 99 anys. Quan es tracta de pacients de l’àmbit infantil o juvenil, els pares si tenen un fill en qui detecten problemes s’aboquen per intentar ajudar-lo. En canvi, en els adults trobem que hi ha més resistència; els adults tenim tendència a pensar “és una mala ratxa”, “ja me’n sortiré”, “ja ho gestiono”… I quan vénen, vénen molt apurats… És la meva sensació. Sempre és més fàcil veure la necessitat en els altres que en un mateix.

 Com sabem quan cal anar a un psicòleg i quan a un psiquiatre?

A nosaltres normalment els adults ens arriben per psicologia, a no ser que sigui algú que ja arriba amb medicació i tenen un psiquiatre extern (pacients que molts cops segueixen amb el nostre per una qüestió òbvia, en tenir l’equip terapèutic unit, el seguiment és molt més efectiu). El nostre psiquiatre és un professional molt mesurat en el tema medicació i avalua si se’n necessita o no amb molta cura. La seva idea és que, depenent dels nivells de patologia, es necessita mediació per poder baixar els nivells d’ansietat i poder fer el tractament psicològic més efectiu.

 

Per què recomanes Acua?

Perquè situem el pacient al centre de tot… i els professionals que treballem a Acua no funcionem individualment. Aquest és el punt important, no és “el meu pacient” és “el pacient d’Acua”, és a dir, si com a terapeuta veiem que n’hi ha un altre (perquè ens coneixem tots) que pot intervenir millor en un cas, el pacient es deriva. A Acua el que volem és donar altes perquè és el senyal que els nostres tractaments funcionen, i això és una realitat… No volem teràpies eternes, aquest no és l’objectiu. L’objectiu és agafar el pacient i que hi hagi evolució perquè si no, el psicòleg s’ha de plantejar què passa, no són normals aquests casos enquistats que s’allarguen en els anys, són senyal que alguna cosa no està funcionant.

El nostre secret és que no funcionem individualment, exposem els casos en equip, element que enriqueix els tractaments, i oferim teràpies adequades a cada tipus de pacient. A més, els pacients, en qualsevol moment de crisi, dubte… es poden comunicar amb el centre mitjançant l’aplicació de Whatsapp i se’ls atén molt directament i ràpid.

La idea del projecte és que el pacient en tot moment se senti còmode i per això hem sumat, als magnífics professionals, un centre acollidor on la gent se senti bé des del moment que travessa la nostra porta.