Les xarxes socials van tenir molt a veure en que el jove berguedà Iñaki Otaola exposi aquests dies en una important sala de Barcelona, la galeria Mitte (c/Bailén, 86) però també el seu talent i la capacitat que tenen les seves pintures de sorprendre i fer reflexionar sobre el més quotidià. Una pintura moderna, fresca, irònica i comunicativa que fins el 25 d’octubre es podrà veure a Barcelona.

Què hi trobarem a Mitte Barcelona?
Doncs part de la col·lecció en la que he estat treballant els últims mesos, “Som únics”. Una reflexió sobre nosaltres. No hi ha éssers com nosaltres, som únics. Pensem, juguem, ens divertim, plorem… Sempre des d’un punt de vista quotidià però sense oblidar-me de posar-hi un toc excèntric i teatral.

I irònic, oi?
Sí, m’agrada treballar en situacions de la vida diària i veure com pots tergiversar-les i treballar-les perquè resultin divertides però alhora facin reflexionar.

Pintar i comunicar, família i formació, podem fer aquesta relació?
Una mica segurament sí. Des de petit he vist pintura a casa gràcies al meu avi, Ramon Calonge, però mai no m’havia plantejat jo fer-ne. Vaig estudiar i treballar en publicitat i això fa que hagis de pensar i treballar amb idees, però sovint aquestes idees són descartades. Per no abandonar-les, vaig decidir intentar utilitzar-les, fer-les vives en la pintura. Va començar així, la veritat.

La teva línia de treball continuaran sent les persones?
Si trobo algun altre motiu que em permeti explicar coses potser canvio, però de moment em sento molt còmode amb les persones. Utilitzant-les per despertar sentiments a través de les rutines.

I ara t’agradaria dedicar-t’hi?
Seria genial, però entenc que és difícil. M’agradaria molt poder continuar exposant i de moment així ho faig. El meu temps de lleure el dedico a la pintura i el fet de tenir una feina em permet poder-ho fer. Evidentment seria fantàstic poder-m’hi dedicar al complet. A tothom li agrada treballar en la seva afició, em passen les hores volant!

Trobes inspiració en algun pintor en especial? Quins són els que admires?
Parlant de clàssics m’agrada molt el Sorolla, el traç, l’estil de pintura… I venint més cap aquí, potser la influència del pop-art, Warhol; també artistes de carrer com el Bansky. Tinc molt en compte la idea, la ironia i també entenc que m’influencia el disseny gràfic i el fet d’haver estudiat publicitat.

Fer pensar és l’objectiu de la cultura? Per altra banda, tan necessari en els nostres dies…
Claríssim, hi ha d’haver alguna cosa més que l’estètica i els colors, hi ha d’haver missatge per poder-te aproximar a l’espectador. Aquesta és la meva influència de la publicitat, crec, poder-li donar significat i sentit a l’estètica.

I al Berguedà apostem per la cultura?
És evident que hi ha gent que fa molta feina, és el cas de la gent del Konvent, que han proporcionat un espai per poder-nos expressar i en busquen arreu de la comarca per poder exposar. Si que estaria bé tenir una bona sala d’exposicions, cosa que no tenim per exemple a la capital de comarca.