Com porteu l’edició d’enguany? En quin moment organitzatiu de la Tres Nacions us trobeu?

Doncs la veritat és que la portem molt bé. Ara queda l’últim esprint. Tenim moltes ganes que arribi el dia de la marxa i retrobar-nos amb tota la família ciclista. A més, la gent ha respost molt bé, els que ja estaven apuntats a l’edició de l’any passat que vam haver de suspendre van mantenir la inscripció i aquest any correran amb nosaltres. Agraïm molt el vot de confiança. A nivell organitzatiu, parlem constantment amb les autoritats dels tres territoris pels quals pedalem, i a mesura que s’acosta la data de celebració, van arribant aquells nervis sans perquè tot estigui a punt i surti el millor possible.

Com va el ritme de les inscripcions? Encara hi sóc a temps per trobar plaça?

Va la mar de bé, la voluntat de la gent per participar està sent molt satisfactòria. Encara tens temps d’inscriure’t, però no t’encantis massa (riu).

Fins a l’edició del 2018, l’organitzador de la prova era el Club Ciclista Puigcerdà. Què els devem a aquests pioners?

Tot! El Club Ciclista Puigcerdà és, per mi, un club històric. De fet, la Tres Nacions, pensada i creada gràcies a ells, és la marxa cicloturista més longeva d’Espanya, i de fet la primera! Aquest any celebrem el quaranta-unè aniversari. Per mi és tot un honor que el 2019 em fessin la confiança de traspassar-me l’organització i encetar una nova etapa de la cursa. Tinc sempre present que els creadors i els pioners de la prova són els membres del Club Ciclista Puigcerdà, que tenen la seva pròpia categoria dins la marxa.

I com ha canviat des que te’n fas càrrec?

Els grans canvis els va patir a l’edició del 2019, quan després de trenta-nou anys d’història, n’agafem el control jo i el meu equip, Octagon Esedos. S’incorporen grans patrocinadors com Merida, el segon constructor mundial de bicicletes, grans marques es comprometen amb la marxa, hi ha una explosió d’activitat a les xarxes socials i al món digital, amb una pàgina web que centralitza tota l’activitat de la Tres Nacions i una creació d’imatge corporativa gairebé des de zero. Aquest any els canvis estan enfocats sobretot a establir uns protocols sanitaris i a crear l’entorn més segur possible, en cap cas modifiquen l’essència que vam heretar dels seus impulsors.

Quins creus que són els principals atractius de la marxa?

Com a marxa cicloturista, la filosofia de la Marxa Tres Nacions by Aquadrink és conèixer els tres territoris pels quals passem, amb totes les seves característiques paisatgístiques i de patrimoni. El gran atractiu de la prova radica en això, en poder dir que has pedalat, en una distància relativament curta de 140 quilòmetres, per tres països diferents.

Això no es troba en cap altra prova o esdeveniment esportiu, enlloc del món! A més a més, la varietat de paisatges, des de la vall cerdana fins a l’alta muntanya andorrana i el colofó del Port d’Envalira a 2.400 metres, el pas de muntanya més alt d’Europa, és espectacular. A més és una marxa on tots els corredors i corredores hi tenen cabuda, des dels que volen donar-ho tot als que volen gaudir del recorregut al seu ritme.

La naturalesa transfronterera, com dius, és un dels majors atractius, però és segurament també, avui en dia encara més, tot un repte logístic. Com és la coordinació de tot plegat?

Tres països, tres protocols, tres sistemes sanitaris amb normatives diferents, ja t’ho pots imaginar com pot ser! En condicions normals, informàvem el govern d’Andorra, protecció civil, guàrdia urbana, seguíem el protocol que tenen establert per sol·licitar una marxa cicloturista en territori andorrà i ells avaluaven la proposta i l’aprovaven o no.

Ara, més enllà d’aquests estaments, l’informe també ha de passar per un rang superior que és sanitat, que en situació normal mai havia passat per aquest departament. I tot aquest procés multiplicat per tres, Catalunya, Andorra i França. Coordinar aquesta comunicació amb tres territoris diferents no és senzill.

La Tres Nacions és una prova molt estimada a la comarca. M’imagino que com a puigcerdanenc deu fer il·lusió ser l’organitzador de la prova?

Fa moltíssima il·lusió! He passat de ser corredor, de seguir fletxes, a posar-ne (riu). La meva primera llicència federativa me la vaig treure amb el Club Ciclista Puigcerdà quan tenia catorze anys, que amb prou feines sabien al club què era la mountain bike! Al llarg dels anys vaig participar en nombroses ocasions a la Tres Nacions, de fet em servia com a preparació per curses del mundial de BTT o dels Jocs Olímpics.

En diverses ocasions endarreria els desplaçaments amb l’equip per poder participar-hi. Organitzar-la ara és una mica la quadratura del cercle, és tot un honor per a mi agafar-ne les regnes. Però també una gran responsabilitat per deixar el llistó del Club Ciclista Puigcerdà a la mateixa alçada després de trenta-nou anys d’organitzar-la.

Font: Oriol Bombardó Rosiñol

Si t’ha agradat llegir l’entrevista a José Antonio Hermida, ciclista i organitzador de la Tres Nacions, també et pot interessar llegir Assumpta Druguet i Miguel Àngel Vara, de la Xarcuteria Rolland.