Membre de la Societat Catalana de Filosofia, la majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia sobre la lògica, la teoria del coneixement i l’ètica. És autor, entre altres, dels llibres:

 

Ètica i llibertat: un assaig

Fer filosofia avui

Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós a la vida quotidiana

Raons i tòpics: catalanisme i anticatalanisme

I a tu, què t’importa? Els valors, la tria personal i l’interès col·lectiu

Pensem-hi un minut. Reflexions sobre política i cultura, lúcides, iròniques, sorprenents

Qüestió de criteri

Idees de combat: dietari inconvenient

 

NOTA: Entrevista realitzada la setmana abans de les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017

 

Com definiria el temps que li ha tocat viure?

Un temps molt canviant, molt apassionant, però alhora un temps en què s’ha de continuar defensant valors que estan en perill de perdre’s, valors com ara la llibertat, la democràcia, la solidaritat… valors molt fonamentals, però que actualment estan en perill. De totes maneres, l’època és molt fascinant.

 

La ideologia política en un partit ha de ser un dogma o ha de ser flexible?

Sempre flexible, sempre. És a dir, hi ha d’haver una formulació, però aquesta formulació no s’ha de prendre mai com una fórmula rígida. No es pot ser inflexible, perquè la ideologia s’ha d’adaptar a l’època i a les situacions històriques, i aquestes canvien. Seria com si algú volgués fer servir les mateixes sabates quan creixen els peus.

 

El dogmatisme porta a la intolerància?

Sí. El dogmatisme porta a la rigidesa i a la impossibilitat de crear una bona convivència.

 

En moments com aquest, creu que l’ètica hauria de pesar més que la ideologia de partit?

Sí, tot i que jo penso que la ideologia de partit ha de contenir elements ètics. Cada partit, quan presenta la seva ideologia, ha de tenir en compte principis ètics.

 

Creu que fan falta més filòsofs en la política actual, com en temps de l’antiga Grècia i també de l’antic imperi romà?

No ho sé, però no cal que siguin filòsofs professionals. Si els polítics tenen capacitat de reflexió, ja n’hi ha prou.

 

Puigdemont o Junqueras, restitució del govern o govern nou?

Dependrà dels resultats electorals. Es pot fer tot. Jo penso que Junqueras és un candidat absolutament excel·lent, és l’únic que segurament tindrà accés a ser president, perquè el president Puigdemont, al que aprecio molt, perquè el conec i som amics des de fa molts anys, no podrà tornar de Brussel·les de cap manera. Per tant, l’única opció serà Junqueras, però hem d’esperar els resultats electorals. Si els resultats electorals fossin favorables al grup de Puigdemont, de Junts per Catalunya, em sembla que han de buscar la manera, possible o impossible, de vestir nou president. És més, encara que Puigdemont no sigui el president de la nova etapa, sí que hem de considerar-lo, i l’hem de fer, president de la república naixent.