Com va començar la tradició de fer el Pessebre Monumental de Can Banús i quin era l’objectiu original dels primers pessebristes? 

L’any 1962, el Museu va organitzar un pessebre al primer pis del local dels Rajolers, a la Plaça de la Vila, a la sala destinada a instal·lar-hi l’exposició permanent, que encara no s’havia muntat. El pessebre es va fer en vuit o deu diorames amb escenes diferents: l’Anunciació a la Mare de Déu, Demanar hostatge, l’Anunciata, el Naixement, els Reis, la Fugida a Egipte, el Taller de Natzaret… fins i tot hi havia escenes amb un ramat de bens o la Matança dels Innocents. Aquells diorames els van fer diversos pessebristes que cada Nadal muntaven un pessebre artístic a casa seva, i els van fer amb figures de les seves col·leccions particulars. El 1974 el Museu es va traslladar a can Banús i, per a les festes de Nadal, es va proposar de nou la realització de diorames pessebrístics instal·lats al jardí de la masia. Es van preparar set capelletes per a tantes altres escenes i es va demanar a set pessebristes que hi fessin un diorama. Als anys 1970, amb les mogudes socials de finals de la dictadura franquista, això de fer pessebres era considerat per alguns sectors com una tradició antiquada, passada de moda i molt vinculada a la religió, sense valorar-ne els aspectes artístics ni tradicionals. Aquestes consideracions havien fet decaure força la realització de pessebres artístics per a ser visitats i, des del Museu, es va pretendre fer-ne una revitalització, alhora que, d’una banda, s’oferia una activitat cultural local durant les festes nadalenques i, d’una altra, s’obrien els jardins de can Banús amb una il·luminació adequada que els feia lluir. Tot va ser començar i encara hi som. 

Quins han estat els moments més destacats o especials d’aquests 50 anys de Pessebre Monumental?

Jo destacaria el moment que es va decidir fer el Pessebre Monumental al celler de can Banús. Era el 1975 i la part posterior de la masia, on hi havia el celler, encara no s’havia restaurat. Es van mantenir els diorames al jardí de la masia durant força anys fins que els vam abandonar, però el pessebre monumental s’ha mantingut ininterrompudament des del 1975 fins ara. El 1975  va ser el primer i enguany, quaranta nou anys després, fem el cinquantè.

Quins són els principals reptes a l’hora de recrear espais emblemàtics de la geografia catalana en una obra tan detallada?

Dels cinquanta pessebres que hem muntat n’hem fet divuit de tema lliure, sobretot els primers quinze anys. Després vam decidir que el Pessebre Monumental del Museu havia de tenir algun valor afegit, mes enllà del valor pessebrístic per sí mateix, i vam iniciar el costum de reproduir elements del patrimoni cultural, tant des del vessant paisatgístic com històric.

El repte principal d’aquesta elecció és haver-te d’adaptar a les característiques de la nostra sala, molt llarga però estreta i encara escanyada en dos punts per les bases de les arcades de l’antic celler. Les dimensions del Pessebre Monumental també són un repte, perquè normalment treballem a una escala força gran; no és igual fer una caseta de dos pams d’amplària que una casa de dos metres. Un altre repte és poder disposar de mapes, plànols o fotografies suficientment explícits per ajudar-te a reproduir el tema escollit; però val a dir que actualment, en això, tenim un bon aliat que es diu Internet.

Com valoreu l’impacte del Pessebre Monumental dins del teixit cultural i social de Vilassar de Dalt i del Maresme?

L’impacte a nivell local és innegable i ens ho confirma la gran afluència de visitants. També rebem visitants de la comarca i coneixem persones i famílies que venen a veure el pessebre any rere any. De totes maneres, crec que l’aportació més important del nostre Pessebre Monumental ha estat la de mantenir viu l’art del pessebrisme, tot i que a la comarca hi ha altres entitats pessebristes que també ho han fet i ho fan encara.

Quina és la implicació de l’equip actual de pessebristes i com aconseguiu mantenir viva aquesta tradició any rere any?

L’equip de pessebristes ha variat molt amb els anys i, per llei de vida, la majoria dels que van començar ja no són entre nosaltres. Hi ha hagut moments que hem sigut una bona colla i altres que hem sigut molt pocs. Fer un Pessebre Monumental o, senzillament, un pessebre amb una mica de vocació artística, no és feina d’un dia. El pessebre de cada casa es pot fer en una estona, gairebé tot jugant amb la mainada. Però un pessebre artístic vol dedicació. I si, a més a més, has de sortir de casa i desplaçar-te a un local concret, encara més. Hi treballem els vespres; la majoria després de deixar la feina i si les obligacions familiars ho permeten. Hem tingut col·laboradors que no han vingut mentre han tingut fills petits, però que han tornat quan aquells ja se la campen. Mantenir viva aquesta tradició és com mantenir un foc: no s’ha de deixar apagar; hi haurà moments de poca flama i hi haurà moments de flamarades ben altes. El més important és  mantenir el caliu sense que s’apagui, encara que a vegades sigui difícil.

Quin és el vostre somni per al futur del Pessebre Monumental? Com treballeu per involucrar les noves generacions en aquesta tradició?

El somni més important per al futur és que hi hagi qui continuï tirant endavant el Pessebre Monumental molts anys més. Un altre somni és que es pugui disposar d’un local adequat tant per a treballar-hi tot l’any com per a l’exposició del pessebre. I un tercer somni seria poder ser una entitat pessebrista amb personalitat pròpia, solvent per gestionar els locals del somni anterior i amb capacitat per obtenir i gestionar els recursos necessaris per a realitzar les seves activitats, que, necessàriament, haurien de contemplar la promoció i la difusió de l’art pessebrista a tots els nivells.

I això ens porta a la transmissió de la tradició pessebrista a les noves generacions. Crec que el fet d’exposar cada Nadal el Pessebre Monumental ja és una acció encaminada a mantenir i transmetre la tradició, encara que segurament no n’hi ha prou amb això. Actualment estem molt limitats per a fer altres accions. Certament que molts infants i adolescents passen amb llurs centres escolars per can Banús a veure el Pessebre Monumental, però amb això només els mostrem el resultat i l’important seria poder-los mostrar com es comença, com es treballa i com s’arriba al final. ¿Hem de crear un taller de pessebres com una activitat extraescolar? Potser sí, però la complexitat d’aquestes activitats i les limitacions legals, físiques i materials ho fan molt difícil. De moment, ens conformem amb mantenir el foc encès i que la flama pessebrista no s’apagui.