Per què un professional de la ràdio, que ha conquerit, l’èxit professional i empresarial, fa una immersió al món del teatre?

Senzillament, m’he passat la vida davant el micròfon imaginant com seria la gent que m’escolta, què pensen, en què creuen… l’única manera de saber-ho era acceptar el repte de l’escena, mostrar-me i que es mostressin. És una experiència brutal, i que recomanaria a tots aquells que durant la seva vida professional s’oculten darrera del micròfon i la càmera. No és fàcil, sense cap eina que et protegeixi, sortir i donar la cara davant centenars de persones que omplen el teatre, i això et dóna la justa mesura de la complexitat del procés de la comunicació. He estat afortunat i malgrat no haver sortit mai abans a escena l’experiència ha funcionat.

 

Vostè ha creat una companyia amb la qual durant dos anys consecutius ha recorregut Catalunya, qui són els Descastaos?

Els Descastaos són, bàsicament, familiars que ja tenien experiència professional, companys de la ràdio, amigues i amics que he conegut al llarg de la meva vida que per les seves característiques i capacitat jo sabia que podien exercir amb solvència la tasca encomanada. Totes i tots els que componen la companyia en algun moment havien sentit el cuquet de l’escena i al final hem culminat aquesta secreta ambició col·lectiva amb èxit.

 

Què és “Novios con Solera”? En què consisteix, com transcorre la trama?

“Novios con Solera” és un conglomerat teatral compost per sainets escrits per José Cedena que recullen la millor tradició del teatre popular, amanits amb elements de collita pròpia i contingut musical. I la veritat és que funciona. El públic riu, s’emociona i, sobretot, passa una bona estona. No tenim una altra ambició que la d’apropar el teatre a la nostra audiència, reflexionant sobre les coses de la vida, les passions, els anhels i tot el que li ocorre, o li pot ocórrer, a la majoria de la gent. Els referents són clars i diàfans i això permet que el públic s’identifiqui plenament amb els personatges i les situacions que transcorren durant la representació. 

 

Aquesta és la segona temporada. Com valora la del passat any i quina valoració fa de la present que està arribant a la seva fi?

El passat any arribem als seixanta mil espectadors. Aquest any creiem que podem superar la xifra. En dos anys consecutius hem visitat tots els teatres de Catalunya amb capacitat suficient per rendibilitzar l’espectacle. Aquest és un altre factor sorpresa que molts desconeixíem, aquest país disposa d’una infraestructura teatral impressionant. Al llarg d’aquests últims anys s’ha invertit molts diners per dotar als nostres pobles i ciutats de teatres petits, mitjans i grans per apropar a la gent la millor oferta existent i per a nosaltres ha estat, i és, un orgull formar part d’ella.

 

Quins són les ciutats que queden per acabar la gira d’aquest any?

Gavà, Vilassar de Dalt, Vilafranca del Penedès, Tortosa i tancarem la gira els dies 26, 27 i 28 de maig en el teatre Tívoli de Barcelona amb quatre funcions.

 

El primer any va ser difícil convèncer als responsables dels diferents teatres i als promotors culturals que l’oferta era viable i que valia la pena arriscar?

Potser al principi, però l’èxit d’ocupació els va convèncer que estaven davant una oferta potent i de llarga trajectòria. La veritat és que tot han estat facilitats per part de les moltes i molts professionals que giren entorn del món teatral d’aquest país. 

 

És rendible el teatre en aquest moment?

No. Per a res. Tot i tenint èxit, els lloguers de sala, la infraestructura tècnica necessària i la càrrega impositiva redueix la rendibilitat a nivells de simple subsistència. Amb el 21 per cent de l’IVA, més les quotes d’autors i altres imprevistos entens, des del primer dia, la raó que té el sector en les seves contínues queixes. Si algú vol guanyar diners que no es dediqui al teatre. La satisfacció arriba a través d’altres factors que no són els econòmics.  

 

“Justo Molinero y los Descastaos” tenen més projectes teatrals de futur?

N’hi han, n’hi ha. Una altra cosa serà el què, el com i el quan… i l’IVA.

 

Podeu informar-vos de l'obra teatral: aquí.