Seguint l’essència de la tradició dels castells, la colla cerdana ha construït un teixit de persones que cada setmana s’ajunten per assajar i fer créixer una petita colla, la qual des dels seus inicis ha tingut molt bona acollida. Tanmateix, el camí de la Colla Castellera de Cerdanya no ha estat fàcil, ja que s’han trobat amb diferents reptes, des de canvis de locals d’assajos fins a la pandèmia de COVID-19. Davant d’aquests, han sabut superar-los i arribar fins al dia d’avui, on gràcies a la implicació i l’esforç dels seus membres estan a punt de realitzar un castell de 7 pisos.

Amb el verd turquesa representatiu de la barreja del cel blau i la verdor de la comarca, la Colla Castellera de Cerdanya es presenta com a un projecte de present i de futur que vol calar dins de les tradicions de la nostra comarca. Aquest mes hem pogut parlar amb membres de la colla per conèixer de primera mà els reptes, èxits i somnis d’aquesta iniciativa pionera que porta els castells al cor dels Pirineus.

Com va sorgir la idea de fundar la Colla Castellera de la Cerdanya? 

Un grup de persones a les quals els agradaven els castells i d’altres que havien format part d’altres colles, van decidir convocar una trobada per WhatsApp a Llívia. La sorpresa va ser que van aparèixer més de cent vint persones a la crida…

Què va significar per a vosaltres ser apadrinats pels Castellers de Berga i els Castellers d’Andorra?

Estem lluny de la zona tradicional castellera i, per tant, era lògic ser apadrinats per les colles més properes. En Juli d’Andorra al principi, i després els companys de Berga ens van ajudar molt als inicis.

Com descriuríeu l’experiència de realitzar els primers assajos a Llívia el 2018?

Tot era molt nou per la gran majoria, molt emocionant. Recordo que a la que ens enfilàvem els uns als altres, per poc que fos, tothom aplaudia i hi havia molta il·lusió. Eren assajos en què poques persones havien fet castells abans i no sabíem massa que havíem de fer. Un record molt bonic d’aquells inicis.

Podríeu compartir algun record memorable de la seva diada de bateig, on van completar tres construccions de sis pisos?

Buff! Va ser un dia que moltes recordarem tota la vida. Feia molts mesos que ens preparàvem per aquell dia. Moltíssims assajos, reunions, una feinada descomunal que pocs s’imaginen. Una feina que va donar fruit aquell 29 de juny del 2019 on vam fer 3 castells de sis i 2 pilars de quatre amb gran solvència. No semblava la nostra estrena, ho havíem assajat tantes vegades… Les que hi vam participar aquell dia no vam sentir felicitat, allò va ser eufòria col·lectiva. Crec que devíem portar el somriure a la cara setmanes.

Quines diferències vau notar en traslladar-se a diferents seus al llarg dels anys, des de l’antic teatre d’Alp fins a la Tor de Querol?

L’antic teatre d’Alp és on vam néixer i créixer i sempre en mantindrem aquell record. Era un punt cèntric geogràficament de la comarca i vam aconseguir ser moltes. A Ger va coincidir amb la pandèmia, una època molt complicada. Era un espai massa gran per a la nostra activitat. I la Tor de Querol era un espai fantàstic per a fer castells i fer colla, però on costava molt arrossegar la gent per la distància. Ara adaptant-nos al local social de Das on tothom hi és benvingut els dimarts i divendres a partir de les 19 h.

Quin ha estat el desafiament més gran que heu hagut de fer front des de la seva fundació l’any 2019 fins ara?

Els canvis de local sempre són traumàtics i perds una gent per guanyar-ne una altra. Però ningú s’esperava la garrotada de la COVID-19. Una activitat com la castellera on el contacte a les pinyes és màxim, va fer que durant la pandèmia fóssim sempre els primers a aturar l’activitat i els últims a reprendre-la. Continuar vius com a colla va ser un gran repte. Però en bona part l’activitat castellera ja és un repte rere l’altre, aquesta ha de ser la mentalitat i vam fer pinya per tirar endavant. Com farem sempre.

Què us va motivar a triar el color verd turquesa per identificar la colla?

El color havia de ser representatiu de la comarca. La idea va ser que, com a concepte, el nostre color, el verd-blau, era una barreja del blau del cel i el verd dels camps i pastures de la Cerdanya. És el que veiem cada dia els que tenim el privilegi de viure tot l’any a Cerdanya.

Què va significar per a vosaltres assolir la fita del primer 5 de 6 descarregat a Santpedor el 2019?

Va ser un repte socialment molt important, ja que per a fer un 5 de 6 calen moltes per-sones. Van ser molts missatges i trucades personalitzades, sopars per fer colla, preparar-ho amb temps i no afluixar fins a aconseguir-ho. Pels que saben el que és moure gent en entitats sense ànim de lucre a Cerdanya, fer baixar 93 castelleres a Santpedor per dur-ho a terme va ser tota una proesa de la qual hem d’estar orgullosos com a comarca.

Què va significar per a vosaltres la Diada de la colla a Das el 2023, on vau aconseguir la vostra millor actuació fins ara amb tres construccions impressionants?

Vam descarregar un 3 de 6, un 4 de 6 amb agulla que feia temps que no fèiem per manca de camises als assajos i, per primera vegada a la història, la torre de 6. El nostre primer 2 de 6. Aquí el repte va ser més tècnic. Així com a Santpedor ens calia molta gent, per fer la torre calia evolucionar tècnicament per a dur a terme aquest castell considerat el més complicat i inestable. Molta feina, molta repetició i molts assajos de totes, des de l’enxaneta a l’últim cordó de la pinya, ho van fer possible.

Quina és la situació actual de la colla i quins són els reptes de futur que teniu plantejats?

La situació actual és la de totes les colles petites: continuem avançant, però a poc a poc perquè costa arrossegar la gent als assajos. Per tant, el repte més important és aquest, créixer socialment, augmentar la massa castellera per poder anar més amunt. Tècnicament, no estem gens lluny dels castells de 7 pisos, però ens falta tenir més castelleres i una xarxa de seguretat en la qual ja hi estem treballant.
El pròxim mes de juny serà el nostre 5è aniversari i volem celebrar-ho amb una bona diada castellera a Alp el 29 de juny i fent un dinar d’antigues camises per recuperar castelleres amb la il·lusió i ambició que sempre ens han fet continuar endavant. Podem aportar molt en positiu a la comarca. Només cal que ella ens conegui, ens ajudi i ens acompanyi. En sentireu a parlar.