Què inclou per vostè el concepte d’igualtat?

La igualtat comporta que tothom tingui els mateixos drets i llibertats. En la societat actual és així en teoria, d’acord amb la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes,  però no en la pràctica. Tots sabem que els rols que adoptem són diferents i que el nivell d’exigència cap a les dones és superior que cap als homes. Tenim menys presència en tots els àmbits de decisió i hem de fer front a l’anomenat sostre de vidre i a la bretxa salarial. I només són alguns exemples.

 

Com a presidenta de l’Institut Català de les dones ja ha alertat contra els discursos que pretenen invisibilitzar les desigualtats entre homes i dones. Quins són els més preocupants?

Hem d’estar molt alerta amb els discursos de grups polítics i organitzacions d’extrema dreta que pretenen desactivar la feina de les administracions públiques i del teixit social. Aquest tipus de discursos fomenten una desigualtat que és l’arrel de la violència masclista. 

 

En tres anys tots els centres finançats amb fons públics introduiran l’educació afectivo-sexual. Creu que serà una peça fonamental en la lluita contra la desigualtat?

Totes les tasques de prevenció que es puguin fer són molt importants. El paper de la família és cabdal, però l’Administració pública on pot incidir és en l’educació, en les escoles, és la manera d’arribar a tots els infants.

 

Un altre front on combatre és la publicitat?

A la publicitat es mantenen uns estereotips de gènere molt preocupants. S’associa al gènere masculí a conceptes com la força, el poder o l’autoritat. En canvi, els missatges que es vinculen a la dona tenen altres connotacions: dependència, feblesa o superficialitat, per exemple. Aquest tipus de publicitat contribueix a justificar i perpetuar la discriminació i tenen un poder amplificador molt important. Una enquesta d’aquest 2019 del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat ens dona una dada molt interessant: prop del 60 % dels enquestats creu que la publicitat no dona una imatge acurada de la dona. Per això, l’Institut Català de les Dones, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya han col·laborat en el projecte “Recomanacions per a una publicitat igualitària”, una publicació que pretén fer entendre a l’empresariat i al sector publicitari que els missatges sexistes no els beneficien.

 

En el món de la música la dona tampoc surt molt ben parada en algunes cançons…

En algunes cançons i en molts altres àmbits de la indústria musical, on hi trobem poques dones directives i poques tècniques, per exemple. És cert però que ara estem detectant mecanismes que reforcen la submissió de la dona que abans no qüestionàvem, com les lletres de les cançons.

 

Aquest novembre vostè va assistir a la presentació del Protocol comarcal del Maresme per a l’abordatge integral de la violència masclista. Quina funció tenen aquest tipus de documents?

La Generalitat té un Protocol Marc que preveu un desplegament territorial. Els objectius d’aquest document són, entre altres, facilitar a les dones víctimes de la violència masclista l’accés de recursos per potenciar la seva autonomia i no revictimitzar-les, generar espais comuns entre els agents del territori implicats i implementar un model de diversos itineraris d’intervenció segons l’emergència, les necessitats de la dona i del territori.