Una parella jove, molt jove, el Marc i l’Anna, decideixen dedicar les seves vacances del 2011 a un voluntariat a Guinea Equatorial, amb un projecte educatiu en un orfenat, sense saber que descobririen un món que els ha portat, no només a seguir treballant per l’educació a l’Àfrica i a ampliar projectes a Catalunya, sinó a ser els patrons d’una Fundació nascuda amb aquest objectiu: buscar una solució a un problema global. El Marc només pot somriure quan parla de Biot Foundation.

Com arribeu tu i l’Anna a aquesta relació amb l’Àfrica?

L’estiu del 2011 decidim sumar-nos a un projecte de voluntariat a un orfenat de Guinea Equatorial amb una ONG de l’àmbit educatiu. Ens sumem per anar a donar classes de reforç, i allò va ser un desastre. Deixant de banda les circumstàncies, tractàvem amb nens i, igual que passaria aquí, si uns nens van tot l’any a l’escola i quan arriba l’estiu segueixen fent classes, doncs el tema no funciona. Estant allà, vam detectar les necessitats reals que tenien. L’Anna i jo ens vam dedicar a estudiar què era el que realment faltava i ens vam adonar que el 80% dels nens quan feien 16 anys havien de sortir de l’orfenat i, en menys de 5 anys, acabaven en xarxes de delinqüència, bandes armades, drogues, algun a la presó i algun mort. La meva parella, mestra, va veure que allà hi havia una manca absoluta de referents positius; són nens sense família que tenen una cuidadora que es limita a fer-los el dinar i el sopar, però sense establir cap vincle… Faltaven referents positius i, en segon lloc, faltava tota l’educació no formal, l’educació en valors.

I com sorgeix Biot Foundation?

D’entrada no creem una fundació. Aquell estiu, el desastre va ser tal que l’’ONG on havíem estat va tancar, i nosaltres vam decidir que amb la feina que hi havia per fer no podíem abandonar aquells nens a la seva sort. Així vam crear una petita associació per cobrir el projecte d’allà, enfocat a aquell orfenat en concret i, sobretot, enfocat als referents positius i a l’educació en valors. Entre 2012 i 2016 arrosseguem uns 20 voluntaris cada any i el 2015 apareix la fundació. El canvi arriba d’un fet que em trasbalsa profundament i del que finalment, i malgrat tot, aconsegueixo fer néixer una cosa tan positiva com la Fundació.

I doncs… com es passa de la petita associació a una Fundació?

El 2013, quan arribem a l’orfenat, trobem una nena de 7 anys marcada amb cicatrius per tot el cos. Vaig a la direcció de l’orfenat (que és d’Aldeas Infantiles SOS) i m’expliquen que serveis socials l’havien portat, que la seva mare l’havia maltractat, cremat, violat amb objectes… automàticament posem en situació tots els voluntaris esperant que aparegués un patró típic de comportament de casos similars: odi, ira, ràbia, agressivitat… però lluny d’això, aquesta nena sempre tenia un somriure, una abraçada… era la persona més valenta que he conegut mai; una nena que, patint el que havia patit seguia estimant i volent ser estimada. Vam continuar treballant amb ella i cada cop s’assemblava més al que havia de ser una nena de 7 anys… una nena feliç. I, de sobte, ens diuen que la mare la reclama judicialment, però ens tranquil·litzen i ens diuen que la mare no té res a fer. Nosaltres havíem de tornar a Catalunya i vam tornar (era finals d’agost) amb absoluta tranquil·litat pensant que el tema estava resolt, però a principis d’octubre ens truquen per dir que la mare havia guanyat el judici i que li havien entregat la nena. Però allò no s’havia acabat, encara quedava el cop final. L’impacte més fort va ser quan em van tornar a trucar per dir-me que la nena havia desaparegut, la mare havia sortit del país sola i la nena havia desaparegut. Des d’aleshores no hem sabut res més… aquesta nena era la Biot. Aquest tema em va tocar molt, vaig qüestionar-me què fer amb la meva vida perquè em va afectar profundament, fins que em van fer veure que no m’havia de centrar en el cas fracassat sinó en tots els èxits que sumàvem. Això em va fer creure que aquella frustració que sentia la podia convertir en energia i intentar que altres nens i nenes no pateixin i tinguin una infància feliç. D’aquí va néixer la idea de la Fundació, simplement per poder arribar més lluny, i d’aquí ve el seu nom. El 2015 començava a funcionar.

Però no només teniu projectes a l’Àfrica…

No. La Fundació també va obrir la seva vessant a Catalunya, però curiosament costa molt més treballar aquí que allà. A l’Àfrica les portes les tenim obertes i no arribem més lluny perquè no tenim més recursos, però tenim a Aldeas Infantiles esperant-nos a Ghana, Senegal, Gàmbia… I això té una explicació. Des que nosaltres estem a Guinea Equatorial, aquell 80% del que parlàvem de nens amb vides malbaratades a partir de la seva sortida de l’orfenat als 16 anys, l’hem aconseguit reduir fins al 8%; això té un gran impacte. A més, hem generat una sèrie de dades, hem aconseguit quantificar-ho de manera que podem demostrar que estem fent una bona feina i, com dèiem, això ens obre les portes a moltes zones, però que no hi podem anar perquè ens falten recursos. De fet, només ens desplacem a l’estiu per falta de recursos. És un voluntariat d’estiu gràcies al fet que hi ha molta gent conscienciada, sobretot universitaris. Si ho haguéssim de pagar tot, no podríem. És una paradoxa: a l’Àfrica ens falten recursos per arribar allà on voldríem, i aquí a Catalunya tenim molts problemes detectats però les administracions ens tenen avorrits. A Catalunya vam començar a investigar els CRAES (Centres Residencials d’Acció Educativa) per veure què podíem fer i vam descobrir que les dinàmiques internes són igual que les d’Àfrica: els nens actuaven igual, es repetien patrons… però els CRAES treballen amb els ajuntaments, i aquests ens posaven mil barreres. Així que vam decidir anar a les escoles, de manera que, a més, també fèiem un treball inclusiu perquè treballem amb tots els nens, no només amb els dels CRAES amb el perill de fer guetos. Les escoles van respondre fantàsticament. De fet, de 6  que vam visitar, 6 que volen encetar el projecte. Treballar amb les escoles ens permet fer projectes molt més profunds del que ens permet el Futbiot (el projecte que treballa valors inclusius mitjançant el futbol), que és un acte puntual un cop l’any.

I els vostres objectius de futur?

Poder realment tirar endavant els projectes a Catalunya, perquè tenim unes necessitats detectades, perquè l’educació en valors està en alça, perquè el govern català també ha posat la mirada en l’educació en valors…

I a l’Àfrica, volem expandir el projecte a través d’Aldeas Infantiles, perquè fem una cosa que funciona i que hi ha qui ho necessita. Doncs aprofitem-ho… però ens calen més recursos econòmics i humans.

El 20 de gener a les 18 h, Reunió informativa! A Gran de Gràcia, 190 (Barcelona).

Podeu seguir-los a les xarxes socials:

Twitter: @BiotFoundation

Fb: Biot Foundation

Youtube: Biot Foundation

Ig: @biotfoundation