D’on sorgeix el teu interès per la botànica i la relació d’aquesta amb la salut?

El més probable és que de la meva mare. Des de ben menudet he viscut al camp de pagesos i als anys 50-60 encara era molt normal, en la majoria de problemes que teníem a casa, curar-los amb plantes que estaven al voltant. A l’hort teníem sempre arbres fruiters, herba pedrera, que treu el mal de panxa… per a quasi tots els “problemetes” sempre teníem alguna herba o planta que hi posava remei. I a poc a poc ho vas integrant com a una cosa normal. I, més tard, em vaig adonar que l’alimentació saludable era realment una opció meravellosa d’utilitzar els recursos propis de la natura.

 

Quan decideixes dedicar-te a l’agricultura ecològica i de quina manera comences a fer-ne pedagogia en llibres com El huerto familiar ecológico?

Amb 14 anys vaig deixar l’institut per dedicar-me a ser pagès. Jo volia ser pagès, ho tenia molt clar, la terra m’agradava i vaig decidir, en oposició als meus pares i professors, dedicar-me a l’agricultura intensiva a Benicarló. El que passa és que després, entre els 15 i els 16 anys, vaig fer uns cursets de formació per a joves llauradors; allí tot el que ens ensenyaven era dels adobs químics i els plaguicides. I després, amb 17 anys, vaig optar per una alimentació vegetariana. Amb tot això, em vaig adonar que l’agricultura convencional enverina la gent, la terra, els aliments… Llavors, cap a finals dels anys 70, vaig descobrir que a França hi havia alternatives més sanes i ecològiques i vaig buscar la manera d’anar a treballar a una finca al sud, a prop de Montpeller, on vaig estar durant dos anys i vaig aprendre les bases de l’agricultura biològica. El 1982, el meu pare em va cedir una finca d’una hectàrea a Benicarló, la vaig transformar en regadiu i així va néixer la finca La Senyeta, on produïa productes ecològics i els venia a les primeres botigues i mercats locals.

 

I per què un hort ecològic?

Tinc un amic que diu que al segle XXI el més revolucionari és un hort ecològic (riu). És a dir, la raó principal és produir aliments que siguin saludables i respectuosos amb el planeta –sense malmetre’l, sense contaminants, adobs químics, plaguicides, herbicides… i tot un procés agroquímic que és molt destructiu a curt i a llarg termini–. Però hi ha una altra part que és: realment, quan tu fas hort ecològic, estàs anant directament contra el sistema capitalista, on avui dia, l’estructura de negocis que mou més milions del planeta és la indústria química. Ells són els que fabriquen els productes químics tant per a les bombes com per a l’agricultura, els que fabriquen els plaguicides per a aquelles plantes debilitades pels fertilitzants, i són els mateixos que fabriquen els medicaments per a les persones que mengen aliments contaminats i emmalalteixen, i moltes vegades amb malalties cròniques, de manera que fan molt de negoci. En canvi, fer un hort ecològic, a més de tenir la part pràctica que en si és saludable –treballes a l’aire lliure i cultives sense substàncies químiques tòxiques– al mateix temps són aliments que aporten salut i fa que depenguis menys de la indústria, eixa estructura que és bastant perniciosa.  

 

 

Quina diferència hi ha entre un producte ecològic i un de producció estàndard?

Bàsicament, els aliments produïts de manera ecològica tenen més nutrients, són més saludables, a part de no tenir residus de substàncies tòxiques, eixe és l’argument més utilitzat. Però a més, si l’hortet te’l fas tu a casa i aprens a fer-ho bé, també tens una millora en l’economia familiar, perquè realment t’estalvies pagar una part dels aliments que normalment solen ser cars; encara que els industrials són excessivament barats, ja que la manera de produir-los és molt industrial. Això fa que molta gent digui que no pot comprar ecològic perquè és massa car, i en realitat el preu és el que li correspon, el problema és que l’agroquímic és excessivament barat, són productes alimentaris fabricats amb la filosofia de màxima quantitat amb mínima qualitat, mínim preu; això no es pot considerar un aliment. En canvi, l’ecològic té més mà d’obra, més temps, i tot això es nota.

 

Com han influït tots els teus coneixements en la teva alimentació i la teva salut? 

Tot va junt, a la vida no hi ha coses separades. Llavors alimentació, treball, gestió de la salut… tot va junt. Pensa que enguany compleixo 60 anys, i fa un o dos anys que em van fer un “xequet” mèdic, on tots els paràmetres van sortir bé. O sigui, no tinc dolors, no tinc problemes, i em resulta estrany quan algú diu: “Ai, és que a partir dels 50 anys, qui no té una cosa té una altra”. Si cuides la teva vida, l’alimentes bé i hi tens una actitud positiva, no tens per què patir per tenir res massa greu. Un 10% de les malalties són genètiques; un 30%, ambientals; hi ha un estudi que mostra que l’aire de les grans ciutats és cancerigen, i el 70% dels problemes lleus o greus que podem patir tenen a veure amb un estil de vida: sedentarisme, mala alimentació, actitud negativa davant de la vida…

 

Ens podries donar alguns consells per al dia a dia?

La recomanació més gran és tornar a connectar amb la natura, sortir a la natura sempre que es pugui, ja que és sanadora. I la segona és començar a menjar el més saludable possible, ja que l’alimentació té a veure amb el 60-70% de moltes malalties com el càncer o les degeneratives. Per tant, una alimentació més vegetal –jo vaig començar als 17 anys amb la dieta vegetariana i és un dels pilars que manté la meva salut– , a poder ser, de producció ecològica, i finalment, una actitud positiva davant de la vida, sempre buscar el costat positiu de tot.