A què atribuïu l’auge del futbol femení dels darrers anys? 

Marta: A que comença a haver diners pel mig, tot i que encara no estem al mateix nivell dels homes perquè tot es mou per interessos. Al futbol femení encara li queda recorregut i no sabem quin és el seu sostre. Tot dependrà del que facin els grans equips com el Barça i de com ho repercuteixin a les seves bases.

Mireia: No hi ha comparació amb el masculí. Estem orgulloses d’on hem arribat però és normal que encara es parli més del masculí per tot el que mou. Ara els diners porten a patrocinadors, les jugadores comencen a guanyar diners i això fa que el nivell creixi. I també gràcies a tenir més visibilitat, les nenes perden la vergonya.

 

Quins reptes té encara per endavant el futbol femení? 

Mireia: Encara ens trobem amb algun pare que minimitza l’interès de les nenes pel futbol. Els humans som així… però hem d’entendre que l’esport és exactament el mateix sigui quin sigui i els tabús sobre el futbol femení han de desaparèixer completament. Qui el critica és que ha vist molt poc futbol. I a nivell intern cal que es pugui acabar signant un bon conveni professional perquè a les jugadores que es queden embarassades no se’ls acabi la carrera esportiva. Han de poder seguir cobrant durant la baixa i reincorporar-se a la feina després. Això també ajudaria moltíssim. 

 

En el cas de l’AE Santa Susanna, com es conjuga l’exigència davant la competició amb la vessant formativa? 

Marta: Independentment de si són jugadores de l’Escoleta o dels equips de competició, els valors sempre han estat els mateixos. Volem formar persones i jugadores, com a individu i com a col·lectiu. Després és l’estat del propi col·lectiu el que fixa en cada cas el percentatge de pressió davant la competició.

Mireia: Volem que les nenes tinguin l’oportunitat de jugar a futbol amb altres nenes sota els valors del respecte, el compromís i el sentiment de pertinença a un col·lectiu. Juguem a un esport i s’ha de ser competitiu, però basant-nos amb valors humans.