“Hem fet esport des que vam néixer i som, tots dos, molt competitius”.
L’Ot i l’Àneu són germans, comparteixen per tant, a més de família, bona part de material genètic, hores compartides i, des que van néixer una mateixa afició: l’esport. Però tot i tantes coincidències, la disciplina escollida ha estat ben diferent. Mentre que l’Ot ha optat per l’esquí de muntanya, l’Àneu s’ha dedicat a la natació… Són joves, molt joves, però ja acumulen un bon palmarès gràcies a la seva capacitat d’esforç i superació. L’últim triomf ha estat per l’Ot que s’ha enfilat, fa poc, al podi mundial d’esquí de muntanya, ni més ni menys que segon del món. L’Àneu també s’ha penjat al coll moltes medalles però més que dels seus triomfs esportius volem parlar amb ells de com senten i viuen l’esport.
L’esport forma part de la vostra vida des de petits, com ha influït el fet que els pares siguin mestres d’educació física?
Ot: Molt, de fet, sempre hem fet esport, des que vam néixer. Tota la família és molt esportista i mai no hem parat de fer-ne. Però per part de mare tots fan esports d’aigua i per part de pare tot és córrer, esquí, muntanya i futbol.
I vosaltres us heu decidit un per cada cantó…
(Riuen) Sí, a excepció de l’Elna, la petita, que fa una mica de tot: natació, esquí de muntanya, castells ,circ… També deia que volia fer futbol, li agrada tot. Cap de nosaltres ho ha vist mai com una obligació, sí que és veritat que des de petits ho hem fet ‘per força’ però hi estem completament adaptats.
Natació, esquí de muntanya… Això pinta que per vacances no deu ser fàcil decidir-vos, oi?
Àneu: Les vacances són un autèntic dilema. Les nenes volem platja i l’Ot muntanya. Tenim clar que anem on anem hi ha esport segur… I la veritat és que normalment acabem anant a la platja.
Això deu ser perquè a casa les dones sou majoria…
Àneu: (Riu) Normalment guanyo jo, bàsicament perquè, amb la competició, només tinc 3 setmanes de vacances. Tot i això, encara que siguin vacances, no parem de fer esport. Correm, nadem, fem curses…. Un clàssic és el “a veure qui arriba primer a la boia” i amb això sempre els guanyo; però quan fem duatlons, ja canvia (riu)… Aquest any però tindrem problemes! L’Ot s’ha de preparar per poder anar als Jocs Olímpics…
Aquest és l’objectiu després d’haver quedat segon del món? Anar als Jocs Olímpics de Lausana el 2020? Serà el primer cop que l’esquí de muntanya és esport olímpic en la categoria juvenil…
Ot: Sí, és evident que és una experiència que no em vull perdre. Ha estat una temporada on no he tingut les coses fàcils, volia quedar entre els top 5 i ho veia molt difícil perquè totes les seleccions van portar molts participants per tal d’aconseguir el seu lloc als Jocs Olímpics. El meu objectiu sempre és però anar a guanyar. I ha sortit bé…
En esport “tot surt bé” si t’esforces i ets constant oi? Quina és la teva rutina d’entrenament?
Ot: La temporada la comencem abans que arribi la neu, anant a córrer o amb bicicleta. També fent rollers (uns esquís amb rodes amb què només puges però t’ajuden a agafar tècnica i fons), i així fins que arriba la neu. Parlant de dies, perquè el dilluns descansem, els dimarts i els dijous entrenem esquiant amb els Mountain Runners a Masella. Els dimecres i els divendres anem a córrer o al gimnàs… I el cap de setmana toca esquiar, és clar. Això significa aproximadament dedicar-hi unes 2 hores al dia.
I això com es compagina amb els estudis?
Ot: La veritat és que hi estic molt acostumat i ho compagino bé… També és veritat que a l’institut trobo facilitats: els companys m’ajuden molt i si els resultats acompanyen com ha estat el cas d’aquest any, encara ho entenen més els professors, que també col·laboren i et miren d’una altra manera. Amb els Jocs Olímpics del curs que ve però ja veurem com ho farem…
I tu Àneu? M’han dit que els teus entrenaments són més durs encara…
Àneu: La veritat és que sí. Jo entreno totes les tardes 2 hores, i a això se li ha de sumar una hora i mitja 3 matins a la setmana (més un altre en cap de setmana) i 3 hores de gimnàs a part…
I d’on treus el temps? Perquè a més des de fa un temps estàs al CN de Vic, oi?
Àneu: Aquí no tenia ningú per entrenar i tot i que ho vaig provar a Manresa, amb el Minorisa, vaig decidir-me per Vic perquè allà hi ha més nenes que competeixen amb mi. En total som 4 que anem als Campionats d’Espanya, així em sento més acompanyada. Per entrenar les hores que em toquen em llevo a les 5 per poder ser a Vic entrenant de 6 a 7.30 del matí. Torno a Berga per anar a l’institut i a la tarda, de 4 a 6, un altre cop cap a Vic… L’any que ve començo batxillerat i encara no tenim clar com ho plantejarem…
Està clar que tot això es pot aguantar si t’agrada l’esport però sobretot la competició…
Ot: Ui sí! Jo soc molt competitiu però ella està boja! Ho remunta tot i treu una força de dintre quan es motiva que no ho entén ningú…
Àneu: Sí, i tant, som molt competitius, a més jo em dedico als dos estils més durs: papallona i esquena i sí que és veritat això que diu l’Ot. Jo sempre “apreto” a l’última piscina… I moltes vegades sorprenc, perquè d’anar pràcticament última acabo guanyant. I si em motiven, encara més (riu). Un dia anava vintena, a casa, mig de broma, em van dir que si guanyava, em compraven un banyador… I vaig guanyar!
Què és el que més us agrada de cadascun dels vostres esports?
Ot: A mi de l’esquí de muntanya m’agrada tot… Gaudir amb els amics, competir, l’entorn… A més al Berguedà tenim moltes facilitats per gaudir-ne, sobretot gràcies als Mountain Runners i a la proximitat a la muntanya. A més, crec que serà un esport que anirà a més a la nostra comarca, ja que estan pujant molts nens i nenes nous…
Àneu: A mi curiosament la natació em feia mandra, no m’acabava d’agradar… També havia fet gimnàstica, però fa dos anys vaig deixar-la i a 3r de primària vaig començar a competir. Com que vaig veure que anava guanyant medalles vaig decidir entrenar més i millor. Així va ser com vaig abandonar la gimnàstica i la natació va passar a formar part de la meva vida, ara no em puc estar 2 dies sense nedar…
Suposo que poc temps us queda per a la resta d’aficions. En teniu?
Àneu: Les meves aficions són nedar i “fer postureo” (riu) no tinc temps per res més…
Ot: Jo fins l’any passat feia futbol i natació… i ara continuo fent altres esports per complementar, però sí, tot esport.
I tot i que sou molt joves, el vostre futur el veieu en el món de l’esport?
Ot: Jo estic fent el batxillerat català-francès perquè tinc clar que vull anar a estudiar a Font Romeu… Allà hi ha moltes ajudes per qui vol fer esquí de muntanya. Està tot molt preparat i a més vius en alçada… Ho tinc clar des de 1r d’ESO, també hi ajuda que el meu cosí i entrenador, Andreu Sarrà, també ha estudiat allà.
Àneu: Jo tinc clar que no vull estudiar res relacionat amb l’esport. Ja hi ha molta gent que es dedica a l’esport a la família. Alguna cosa més social o econòmica. Fer d’entrenadora també m’agradaria però com a feina extra. Això no vol dir que no em plantegi anar a estudiar als EUA, per exemple, gràcies a l’esport i a les ajudes que per aquest donen… Aquí no es valora tant i, tot i que hi ha el CAR (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat), no hi ha universitats especialitzades en esport. Si et vols dedicar a la competició, has de sacrificar els estudis.
