Cada vegada hi ha menys pagesos i la maquinària agrícola ha substituït el bestiar amb què treballaven. Alguns es resisteixen a deixar caure en l’oblit tradicions centenàries. És el cas d’en Pere Colomé, qui en el seu temps lliure es dedica a educar cavalls i mules perquè puguin desenvolupar feines del camp. A Gironella, el seu poble d’adopció, ja el coneixen com el xicot dels cavalls. 

 

Colomé té 30 anys i fa més de mitja vida que ensenya als animals a fer tasques relacionades amb la pagesia, com dur pesos i carruatges. «A casa teníem animals i quan era adolescent vaig començar a ensenyar-los a fer algunes feines, pel meu propi compte», explica. Fa 12 anys va deixar el seu Sabadell natal per establir-se a Gironella. «Va sortir-me una feina al bosc relacionada amb animals, i no vaig dubtar ni un minut», recorda.

 

De fet, Colomé ni tan sols és pagès, sinó que treballa de mecànic de manteniment, però en el seu temps lliure es dedica a domesticar cavalls, mules, matxos, eugues i el que faci falta perquè en ple segle XXI encara hi hagi cavalls llaurin camps o mules arrosseguin carros carregats de sacs de patates. 

 

Tornar al passat

I qui voldria llaurar els camps amb un cavall tenint maquinària que facilita la feina? «Hi ha famílies i particulars que, tot i tenir un tros de camp i també bestiar, han deixat de banda la pagesia i s’han dedicat a d’altres professions, però continuen tenint terres i ni que sigui per nostàlgia o per reviure part de la seva història, volen que el seu cavall els ajudi a treballar la terra», explica Colomé.

 

«També cada vegada més, amb l’auge de les cases rurals, trobem persones que no tenen els diners per comprar-se la maquinària necessària i recorren als animals com a motor de tracció», afegeix. Sigui com sigui, i pel que sigui, el jove es dedica, amb molta paciència i sobretot, molta passió, a fer que els animals aprenguin un ofici. Ho fa amb la voluntat que se sentin com a casa i sempre respectant el seu espai i fent-se càrrec de les seves necessitats. Per a ell, això és el més important.

 

 

Sense pressa però amb constància

«Les persones no naixem ensenyades, doncs els animals tampoc», sentencia. És per això que cal ser constant. «D’una setmana a l’altra un cavall no pot adquirir coneixements si no hi ha uns hàbits diaris, ja sigui per treballar al camp o aprendre a portar carruatges». A més, primer ha d’aprendre a parar, arrencar, girar i mantenir l’equilibri, i després, mica en mica, augmentar la dificultat i el pes que arrossega.

 

 

Aquesta constància fa que Colomé, en plegar de la feina, vagi a la parcel·la que té al polígon de Gironella per treballar amb els animals. «Cal tenir moltes ganes i energia. A casa teva ho han de compartir i entendre-ho, és cert, però principalment t’ha d’agradar a tu. Has de pensar que tens una feina i a més has de compaginar-ho amb la teva vida», admet. 

 

Però tot i que són moltes hores, «és molt variat i entretingut, mai tens temps per avorrir-te», ressalta. «Per mi el més satisfactori és quan els animals estan tranquils, menjant i descansant, després d’haver fet la feina com si no hi hagués més món», diu content. 

 

 

Jove amb empenta

Entén, però, que els que no el coneixen s’estranyin que un jove com ell, dediqui tantes hores a un ofici que alguns consideren del passat. «És un ofici en perill d’extinció perquè hem quedat superats per les màquines», lamenta. Ell i d’altres companys d’arreu de Catalunya participen a concursos d’arrossegament amb cavalls. «Això, per exemple, permet donar més vida als animals i continuar-los donant un futur a ells i a les persones com jo», diu. 

 

La seva il·lusió seria que aquesta tradició no desaparegués. «És molt difícil dedicar-s’hi professionalment, però com a afició espero que es mantingui», diu Colomé, a qui li agradaria que els seus fills compartissin la seva afició. «Ja sé que sóc molt jove, però em fa por, que per exemple, el meu fill, que està envoltat de modernitat, potser s’interessi més i li sigui més fàcil agafar una moto i saber-la fer anar, que no pas venir a donar indicacions a un cavall», confessa.

 

De totes maneres, té clar que «qualsevol persona que li agradi i tingui voluntat ho pot fer, només si té en compte que els animals són com les persones i cal atendre’ls igual perquè estiguin bé».