1. Quins són els trets que fan únics el Cavall Pirinenc Català i el Bretó?

Són uns animals molt nobles, tant una raça com l’altra. Bàsicament, abans s’utilitzaven per tir i per treballar. Ara són majoritàriament per producció de carn.

2. Com situeu les races autòctones dels Pirineus en relació amb altres races de cavalls a nivell europeu?

Són diferències de conformació, uns són una mica més alts, els altres tenen el coll més arquejat, les potes més gruixudes o menys… però la finalitat d’aquestes races venen a ser per el mateix.

3. Heu introduït alguna tecnologia o canvi recent en la cria que hagi millorat el procés?

No, a nivell tecnològic per la cria no. Està clar que tots els sistemes de ramaderia han millorat en general amb la introducció de les noves tecnologies, però concretament en la cria no hem implementat res. Tanmateix, sí que incorporem tecnologies en altres àrees com per exemple el pasturatge. Ara tenim la possibilitat de controlar el bestiar quan pasturen per la muntanya, podem saber on estan amb aparells com per exemple els geolocalitzadors.

4. Com motiveu les noves generacions a implicar-se en la cria del cavall?

Un dels motius que més atrau al jovent són els concursos i fires que s’estan muntant a totes les comarques. Tenim la sort que la de Puigcerdà realment és la referent del Pirineu i jo diria que d’Europa també. És una gran concentració d’animals i el fet que també s’organitzi el concurs, que es realitza des de fa 43 anys, fa que el jovent també agafi afició. Jo cada any veig que hi ha més participació de gent jove. Aquesta participació implica que segueixen la cria del cavall a casa, i es converteix en un motiu per continuar amb la tradició que hi ha a la Cerdanya i al Pirineu en general.

5. Per tant, creus que la cria del cavall és també una tradició familiar, que passa de pares a fills?

Molt, sobretot en comarques com Cerdanya. S’ha de tenir en compte que els cavalls que tenim aquí eren uns animals molt apreciats, eren com els tractors d’abans. Els feien servir per treballar i els venien a altres comarques de Catalunya i de la resta d’Espanya com a animals per treballar la terra. Es va crear un bon mercat i va acabar convertint-se en una tradició fins al dia d’avui. I ara també, gràcies al concurs i les fires, es continua tenint molta afició per aquest tipus de bestiar.

6. Què significa per a vosaltres formar part d’una tradició com la Fira del Cavall de Puigcerdà?

Per nosaltres és un orgull, però sí que estem lluitant molt per mantenir-la i per fer-la créixer, si és possible. Sí que veiem que la fira està decaient pel tema de què la compra i venda com s’havia fet tota la vida s’està perdent, ara amb les noves tecnologies es ven molt a distància. Abans havies d’estar a les fires per veure els animals, decidir quin et quedaves, negociar… ara amb l’enviament d’una fotografia i una trucada pots conèixer tots els detalls de l’animal. Tot i això, gràcies al concurs trobem una manera de mantenir aquesta fira. A més, en les últimes dècades s’ha millorat molt la competició i això es nota. 

A més, afegiria que la fira és un esdeveniment fabulós per promocionar aquest tipus de bestiar i les produccions de carn que poden arribar a treure i la qualitat de la carn de cavall, ja que és una carn molt saludable. Animo a tothom a començar a consumir aquest tipus de carn ja que, a part de ser beneficiosa, ajuda a totes les famílies ramaderes que es dediquen a la cria de cavall a la Cerdanya.

7. Finalment, quina creieu que és la importància econòmica i social de la Fira per a la comarca?

Crec que és l’esdeveniment que porta més gent a la comarca, amb diferència. Tot i la seva curta durada, atrau molta gent. El dia d’avui- tres setmanes abans de la fira- els hotels de Puigcerdà i pobles del costat ja tenen moltes reserves fetes pel cap de setmana de la fira. No només ens beneficia a nosaltres, sinó a tot el sector comercial de les botigues, hotels, restaurants… En conclusió, és un esdeveniment molt important per tota la comarca, no només per Puigcerdà.

FOTOGRAFIES:

Fotògraf: David Fajula. Font: Ajuntament de Puigcerdà.