D’on surt aquest desig d’organitzar aquests festivals, i en concret Les Clés du Classique?

Soc de família ceretana, vaig néixer i créixer a Osseja, les meves arrels i el meu amor per la música m’han portat a compartir la meva passió amb tothom qui ho vulgui. A la meva terra la música clàssica no és gaire present per això vaig decidir transportar-la a les esglésies romàniques que conec des de petit. Entre jo i els meus companys del Conservatori del Liceu de Barcelona, i més endavant músics professionals, vam organitzar concerts per tota la Cerdanya.

 

A la teva família, no hi ha músics. Els concerts s’organitzen “a tot arreu” com vosaltres dieu, de manera que no a les sales de concerts en sentit estricte. La música que esteu programant no es limita a la música clàssica. Voleu defensar una visió no elitista de la música?

De fet, vaig descobrir l’anomenada música “clàssica” entre tota la música que vaig sentir de nen i adolescent: des de música de ball de saló a rock i electro, fins a música tradicional (sardana i rumba en particular). Limitar la programació d’aquest festival al gènere clàssic seria per a mi una mica aberrant tenint en compte que aquí tenim un públic molt eclèctic. Així que sempre m’he assegurat d’oferir música com el jazz, la música tradicional: el flamenc, el tango argentí, la rumba entre altres estils. 

 

Fora de l’estiu, organitzes trobades amb els nens de Cerdanya per oferir concerts escolars a les escoles. Els concerts dels festivals són adequats per als més petits?

Fa tres anys que vaig a les escoles a fer concerts i hem arribat a més de 1000 nens. Presentem els instruments, els gèneres musicals, expliquem els codis del concert (com comportar-se, com escoltar, respectar els músics i els altres oients). Pel que fa al festival, fem tot el possible perquè els adults vinguin amb nens: gratuït per a menors de 12 anys, concerts a les 19 h per no anar a dormir massa tard. Tot això és possible gràcies a l’ajuda de la meva família, a la meva dona, als meus pares i a alguns voluntaris.

 

Avui, tot està disponible a Internet. Segons tu, perquè encara s’hauria d’anar a veure un concert?

El gran compositor Igor Stravinsky va dir al començament del segle XX que “no només hem d’escoltar música, sinó que també ho hem de veure!”. Com a músic puc dir que sentir les emocions que produeix la música només es pot fer en presència de músics. Un somriure o un gest, la vibració de l’aire que ens envolta, la ressonància del lloc, és això la màgia de la música!

 

Algunes paraules sobre la programació del 2019 des de la boca del director?

Aquest any puc dir que el piano serà molt present. Hi haurà músics fantàstics que no us podeu perdre com Iberian Klavier Duo o Duo Eleganza.

També tindrem dos concerts amb flauta d’Anton Serra amb qui tindré el plaer de compartir l’escenari i el flautista no menys famós Henryk Blazej, un deixeble dels Rampal i Galway.

Rebré a la cantant lírica Cécile Eloirper un magnífic recital de cant. Hi haurà el duet AccoSimfonico, un duo increïble d’acordions de Polònia que oferirà transcripcions espectaculars d’obres simfòniques!

El Jazz també estarà present amb un magnífic trio de piano / baix / bateria, el Gradus trio, format pels germans Lleida que vénen d’Aragó. Proposaran un programa de jazz fusionat amb música aragonesa, una delícia!

I la perla del festival arribarà al final del festival amb el Trio Alta de París: un trio compost per tres intèrprets (Frédéric Bernard, Eric Franceries, Igor Kirichenko) excepcional: Victoire de la Musique a França, i col·laborador de Richter i Rostropovich. Un repertori dels més eclèctics, que van des del famós Adagio d’Albinoni fins als temes més “moderns” del segle XX, un concert realment excepcional.