I aquest cop el motiu de l’entrevista és prou important… “Robert Poch, en concert”. Tu sol a La Massa… sense la teva banda… al teu poble.

Doncs sí… sol… per primer cop, el dissabte 3 de març, actuo sol en un escenari sense banda però… és un concert trampa. Aquest concert és una excusa perquè la gent del meu poble, de Vilassar de Dalt, que em segueix, tingui l’oportunitat de conèixer músics que jo m’estimo molt i que considero molt vàlids. La idea és que jo no sigui l’únic protagonista del concert. Sí que presentaré cançons que formaran part del meu segon disc, però a la vegada presentaré músics que a mi em fan vibrar molt i que la gent aquí no els coneix com la Quel Xiberta, el Mikel Caballero, el Constan i també aprofitaré per fer entrar els músics de la meva banda un per un, sols perquè d’alguna manera són part de la meva família. 

 

Presentes 7 temes nous. Segueixen la línia intimista i molt personal de treballs anteriors?

Sí, són cançons íntimes, properes… amb el que m’he trobat és que per fer el primer disc havia tingut 40 anys (en Rufi esclata a riure perquè sona exagerat) m’explico, en 40 anys m’han passat moltes coses… ha nascut gent, se m’ha mort gent, m’he enamorat, m’he desenamorat, he tingut fills… ara ja no puc utilitzar aquests recursos i m’he vist obligat a buscar-ne de nous. M’ha costat molt fer temes que parlin d’altres coses no traumàtiques, una mica més banals, sense passar-me ehhhh!! Continuen sent coses molt personals, sentiments interns de com m’estic fent gran, de com es fa gran la meva filla i les pors que això em provoca, plantejar-me que la vida és finita… no sé coses que fins ara no m’havia plantejat.

 

I el moment polític que viu el país t’ha influït també?

Molt. De fet hi ha una cançó, Mans enlaire, que és una reivindicació, és en memòria de tot el que va passar l’1-O, de com em va afectar, per la gent que va patir, jo mateix, companys, alcaldes que conec. I n’hi ha d’altres que també han agafat un caire reivindicatiu que no és el meu to ni la meva història però l’entorn influeix. 

 

I t’influeix a nivell d’autocensura?

Sí, rotundament. I més veient casos com el del raper Pablo Hasél. Jo diria moltes més coses que ara em callo, la meva mare pateix molt i només em diu, “compte el que dius”… i sí la veritat és que m’aplico autocensura, suposo que com tots en aquests moments.

 

Actuar a La Massa és especial? Com imagines el concert?

Actuar a La Massa per mi té el mateix grau d’il·lusió que de por. Em provoca vertigen i alhora moltíssima il·lusió…. Amb aquest concert el que vull és que la gent gaudeixi, gaudeixi molt. No imagino un concert massa normal perquè serà molt proper, la gent haurà d’estar molt atenta perquè a l’escenari hi haurà gent i veus noves que no coneixen. Me l’imagino sorprenent i vull aconseguir que la gent surti dient quina cosa més bonica.