La nutricionista Sandra Ribalta, amiga i col•laboradora del Pànxing Berguedà,  acaba de publicar un llibre poc amic dels torrons de Nadal. El títol ja ens avisa:  “La vida és més dolça sense sucre”, l’edita Angle Editorial i ens dóna totes les claus que acaben determinant que el sucre és un verí legal. 

 

 

El sucre és una droga? Així de contundent?

Una droga és producte que causa addicció, que anul•la el control sobre el desig de consumir-ne, que obliga a buscar la dosi diària ja que si no ho fem caiem en el que s’anomena ‘síndrome d’abstinència’, que inclou neguits i malestar físics… doncs el sucre que mengem i bevem, perquè està present en multitud de productes processats, begudes i aliments que la indústria alimentària ens ofereix temptadorament envasats, compleix totes aquestes condicions. Potser no ens n’adonem perquè no consumim el sucre directament, sinó amagat, ara un sobret al cafè o a la infusió, després una xocolatina, més tard una galeta,  un croissant, un iogurt, un suc, un pastís, un refresc, quètxup, embotits, conserves… obtenim contínuament la dosi necessària per no adonar-nos que estem enganxats.

 

Sovint és difícil evitar el sucre ja que, com expliques, el consumim sense adonar-nos-en en tot tipus d’aliments processats. Què podem fer doncs per evitar-lo?

Primer, ser conscients d’aquest fet. Ja és un pas molt important. I tendir cap a una dieta en la que fugim de productes industrials, precuinats, processats i pel contrari incorporem productes frescos, de proximitat, de temporada, i si pot ser, cuinats per nosaltres mateixos. Es tracta d’invertir una mica de temps en la nostra salut. Si volem un pastís, galetes, sucs de fruites… millor que els fem nosaltres mateixos, que no pas que els comprem fets, ja que a banda dels additius necessaris per garantir-ne la conservació, hi haurà sucre i edulcorants per garantir-ne la palatabilitat. És a dir, que estan dissenyats per aconseguir que ens enganxin i en vulguem més. És natural que l’ésser humà se senti atret pel gust dolç, perquè abans els aliments dolços eren escassos, i es consumien quan n’hi havia, per tal d’acumular reserves energètiques. Ara ja no ens calen aquestes reserves, perquè tenim gran varietat d’aliments a l’abast contínuament, però seguim programats per sentir-nos atrets pels dolços. I així, a Espanya per exemple s’acaba ingerint –segons les darreres dades de consum– una mitjana de 111 grams de sucre per persona i dia. Això és una mica més de quaranta quilos de sucre a l’any! Una barbaritat, tenint en compte que d’arròs, per exemple, el consum anual no supera els sis quilos de mitjana per persona i any. 

 

Això vol dir que hem d’evitar els dolços del tot?

Si podem fer-ho sí. És que en aquestes quantitats que l’estem prenent el sucre actua com si fos un verí. Ens fa més mal que bé. Perquè el sucre no ens alimenta. No ens aporta res, a banda de quilocalories –que no necessitem, ja que actualment les quilocalories ens surten per les orelles i a part portem un estil de vida molt sedentari, en el que en gastem menys de les que ingerim–. És un producte tan refinat que conté un 99% de sacarosa pura. No hi ha rastre de la canya de sucre o de la remolatxa original. No hi ha nutrients, ni vitamines ni minerals. Al contrari, el sucre provoca una pujada brusca de glucosa en sang, i el cos per mantenir estables els nivells de glucosa ha de realitzar un gran esforç per metabolitzar aquest sucre. En aquest esforç, consumeix vitamines i minerals, per tant, la ingesta de sucre provoca carències, és un lladre de vitamines i minerals, a banda que obliga a generar un seguit d’hormones com la insulina, o inhibeix els efectes d’una altra hormona, la leptina, que regula la gana, debilitant el sistema endocrí, provocant que no notem que ja en tenim prou, i afavorint que ens engreixem. A més, després de la ràpida pujada de sucre en la que ens sentim eufòrics, ve una ràpida baixada en la que apareix el defalliment, l’apatia… i les ganes de tornar a consumir sucre. Una muntanya russa d’hiperglicèmies i hipoglicèmies que no són gens recomanable. En una dieta baixa en sucre o sense sucre, ens trobarem millor, amb més energia, de millor humor, ens aprimarem i evitarem moltes malalties.

 

Per qui encara no n’estigui convençut… Quines són les conseqüències de consumir sucre en excés?

Està científicament demostrat, que el consum de sucre està vinculat directament amb la càries, l’obesitat i la diabetis. Només per això, la utilització de sucre en productes alimentaris hauria d’estar molt més regulada, amb una millor visualització del seu contingut a les etiquetes, i amb un control en aliments per a nens. Però a més a més, hi ha diversos indicis que relacionen el sucre amb multitud de problemes de salut: des de les càndides, a l’osteoporosi, la depressió, el TDAH, l’Alzheimer… En canvi, no hi ha cap estudi que demostri que una dieta alta en sucre afavoreix algun aspecte de la nostra salut. Ni un. Per tant, potser valdria la pena que comencéssim a plantejar-nos-ho, i que pensem que és una qüestió d’educació del paladar. La indústria alimentària ens ha donat tant de sucre que hi tenim el paladar acostumat, però a la que deixem de consumir-ne, començarem a apreciar la dolçor natural dels aliments. I si no en donem als nens, no el trobaran a faltar i els convertirem en adults més sans. 

 

En aquest llibre parles del sucre, però aprofitant que ets nutricionista, quins són els “altres verins” de l’alimentació del segle XXI?

Hi ha molt “verins” a l’alimentació, però pocs amb un efecte tan clar i tant devastador com el sucre. El pitjor de tot és que pràcticament tothom sap com ha de ser un dieta ‘sana’, però sovint costa aplicar-ho. La falta de temps per cuinar, que ens aboca a les mans d’una indústria alimentària sense escrúpols, que busca enriquir-se sense tenir present per res la nostra salut, és un problema greu. Els que vivim en societats desenvolupades tenim a l’abast, com mai abans a la història de la humanitat, una gran varietat de productes alimentaris que ens permetrien menjar bé i afavorir la salut, i en canvi ho fem fatal, abusem de greixos, sucres, sal, additius químics… en forma de productes envasats i processats. Tot el temps que ens estalviem cuinant el retallem en esperança de vida.