The Sing Sang Sung és un nou concepte de concert-espectacle on el públic hi participa activament, assumint-ne el paper protagonista. Es tracta d’una proposta pionera a Europa. En tan sols 48 hores, es van inscriure més de 450 persones d’arreu de Catalunya i moltes més es van quedar fora, doblant la previsió inicial d’una cantada per a 200 persones. Sense partitures, amb un mètode tan simple com elaborat… Tot basat en l’escolta i la repetició de les melodies que es van repetir durant 3 hores per després fer una última interpretació en directe. Tots junts. El públic com a protagonista. El públic convertit en artista.

 

Què és The Sing Sang Sung? Si és que a hores d’ara algú encara no ho sap…

Ui, hi ha molta gent que no ho sap, però per sort l’acollida va ser molt i molt bona. Ho sap més gent de la que ho sabria amb només una edició. El públic es converteix en l’artista, això és el que millor ho resumeix. Per què? Perquè no hi ha públic espectador. A l’entrada es reparteixen les lletres i tothom participa del xou. Tots cantem per tots i no hi ha ningú que canti per ningú.

 

I ara, després de l’èxit de la primera convocatòria, què toca?

Doncs toca treballar per tot el que ha de venir. Està clar que, després de la inscripció massiva de gent provinent de tot el país, fins i tot de les Balears, toca preparar-se perquè la gent diu que “vol cantar”. Ara toca programar la gira arreu del territori i ja ho anirem veient… Ho volem planificar molt bé, obrirem contractació, organitzarem també les nostres cantades… Però la veritat és que no li veig sostre. Té espai a tot arreu: festes majors, centres comercials, espais petits, espais més grans, per oberta de llums de Nadal. Toca planificar i treballar!

 

 

Què ens aporta, i què t’aporta a tu, cantar?

Hi ha molt poques activitats que aportin tanta satisfacció i plaer com cantar. Que siguin tan estimulants a nivell col·lectiu. El dia de la cantada ho vam experimentar. Hi havia gent de 80 anys que van aguantar durant 5 hores dreta. “El que canta els mals espanta”; és curatiu, sí, hi ha una vessant terapèutica molt potent. A cinc dies de la cantada, em trobo gent que em diu que estan ‘de subidón’ i jo n’estic summament content.

 

Cantar està de moda?

Doncs no, jo penso que no… Però ens ho sembla pels programes de televisió. El que està de moda és mirar com la gent canta. És un “show-business” però està molt lluny de la realitat, el que fan és confondre’ns. El cant neix, creix i viu a les sobretaules, als escoltes, als bars, a la dutxa… 

M’agradaria molt que cantar estigués de moda i potser The Sing, Sang, Sung pot ajudar-hi. Però l’important és que la gent es permeti cantar, ja que a la gent li agrada cantar. Amb molta gent no et sents exposat i tot flueix molt més.

 

 

Què n’esperes de tot plegat?

Tot plegat és molt recent… El que n’espero és veure-ho créixer amb la mateixa alegria i felicitat que ha començat, i poder fer cantar a mig món.

 

Què t’ha fet arribar la gent que hi va participar?

Una allau de comentaris emocionants, vídeos espectaculars, de pell de gallina…

Encara ho estic paint. M’il·lusiona molt i em fa pensar que aquest projecte em portarà moltes alegries.

 

I els que no ho vam fer? Fins quan hem d’esperar per viure l’experiència?

Doncs encara no ho sé, la veritat. Tot havia de ser més lent i la gent ho ha fet anar més de pressa. Tothom en demana més i ens haurem d’adaptar. Espero que aviat. En planificarem 5 més arreu del país.

 

Seguiu la iniciativa amb les pròximes dates a www.thesingsangsung.com.