Sabem que els projectes pel municipi són molts i diversos però… Quin destacaria a    nivell turístic?

Sense cap dubte el Pla Estratègic de Turisme. Aquest pla, que en principi semblava una utopia, és una realitat cada cop més concreta. Des de l’Ajuntament estem facilitant l’activitat dels serveis que vinculen Vilassar de Dalt al territori amb les activitats turístiques, així la discussió sobre el primer equipament (el Sorli Emocions que ha acabat sent una pràctica d’èxit) ens ha acabat donant la raó i sempre intentem treballar de la mà de les iniciatives privades.

 

Realment ha acabat sent una iniciativa d’èxit el Sorli Emocions, malgrat totes les crítiques inicials?

I tant!!! El gimnàs funciona molt bé amb un nombre de socis major del que s’esperava, l’activitat comercial, malgrat la gent insisteix a dir que no, funciona, per no parlar de la lúdica – gastronòmica. Però és que l’hotel, sobre el que hi havia moltes reticències, funciona amb plena normalitat, hi ha ocupació de molt turista de Barcelona que ha trobat que té una connexió molt ràpida amb la capital i que no desitja la voràgine de la gran ciutat, força empresariat, a l’estiu ple absolut i després els grans esdeveniments de Barcelona, del tipus del Mobile, acaben també repercutint en la seva ocupació.

 

Parlava del “primer equipament”. Això vol dir que hi ha un segon, seguint el model?

(somriu perquè la notícia ja ha estat publicada). Bé ja conei-xes el pla de “les cabanes dels arbres”. De fet aquí la nostra intervenció ha estat fer un canvi d’usos de la zona de MasVidal per incloure, en la denominació de “càmping”, el projecte de bungalows en alçada. MasVidal era una franja del municipi per sanejar on hi ha una nau en estat de ruïna i era una zona complicada en un cul de sac. Amb aquest projecte aconseguim que, la construcció mig en runes, es reformi en part per donar serveis al conjunt de 10 casetes de fusta dalt dels arbres, fent les tasques de recepció i centre de serveis bàsics. És un projecte impor-tant, amb una activitat potent que, a altres indrets està tenint molt bona acollida, i el que fem des del consistori és, fonamentalment, facilitar  el canvi d’usos i col·laborar estretament amb els emprenedors del projecte. D’aquesta manera esperem que durant el 2016 tindrem el segon equipament de serveis turístics en marxa.

 

Vivim en uns pobles molt condicionats per la proxi- mitat de zones de muntanya i boscoses i del Parc Serralada. Quines possibilitats hi ha d’explotar aquesta proximitat de manera positiva per a les dues bandes?

En el nostre cas concret tenim la voluntat expressa d’anar treballant acords amb els propietaris de terrenys a munta-nya, que són la majoria (tots sabem que l’administració té poques propietats a les zones de muntanya), per anar buscant la manera de quadrar el cercle. D’una banda gestionar la massa forestal i cercar canvis en la gestió de consums en equipaments per biomassa, en comptes de gas, i això ho farem a Can Banus com a projecte pilot. Això de retruc ens permetria, sempre tenint en compte el Parc Serralada, definir itineraris de passeig, d’estada… en una muntanya de fàcil accessibilitat, des de Vilassar de Dalt, una muntanya que és bonica però que està mal cuidada, amb uns entorns de passejada tranquil·la fantàstics que ara, més que existir, ens els hem d’imaginar perquè la gestió forestal en aquests moments és zero. A més són unes passejades amb unes fantàstiques vistes al mar i al Maresme, d’aquesta manera MasVidal permet pensar en Vilassar de Dalt com a destí de muntanya i, en contra de moltes poblacions del voltant, sigui per casualitat o per voluntat, el fet d’eixamplar la franja de protecció ha provocat que en aquests moments Vilassar tingui una muntanya intacta que cal cuidar i explotar. Es tracta d’un recurs esportiu i de lleure molt important… Per tant hem de reprendre la muntanya i veure-la com un recurs d’atracció, a més d’un recurs econòmic, tenint sempre en compte totes les normes que cal complir.

 

Una altra iniciativa, no sé si també com les anteriors o mixta, és el saló de banquets previst al castell…

Bé, les obres de la sala de banquets del castell ja estan en marxa i de fet això canvia absolutament l‘orientació que fins ara havia tingut aquest castell. D’una actitud molt refractària a no voler fer res públic, ni amb el municipi, ja en el mandat anterior es va arrencar la seva obertura parcial via conveni, ara volem veure si podem aconseguir un punt més. Està clar que el castell és un pol d’atracció i ara, a més, serà també un pol d’activitat econòmica perquè la sala de banquets per celebracions portarà molta gent. En aquest cas, com ajuntament, hem anat fent passos per permetre que aquesta activitat, absolutament lícita, fos possible ja que ens movem en el marc d’un BECIN i és complicat.

 

De moment totes les noves activitats de les que hem parlat són iniciatives privades 100%. Quin paper juga doncs l’ajuntament?

El nostre interès fonamental és que Vilassar de Dalt existeixi i que la gent ens vingui a visi-tar. Si nosaltres, com a administració, facilitem que aquests projectes es facin realitat la gent vindrà i per tant és un cercle que reactiva el municipi. D’altra banda, en tots els projectes nosaltres posem com a condició que tota l’activitat econòmica, de gestió i explotació, es              referenciï en la nostra borsa de treball. A més incloem a tot el conjunt d’operadors privats en una taula de turisme per treballar conjuntament una oferta de paquets que vagi una mica més enllà del que hem fet fins ara.

 

I tota aquesta barreja privada però amb un gran interès, i mim, públic, com es gestiona?

Aquí sí arriba la nostra participació decisiva. Ara es tracta d’aconseguir els màxims recursos per quan tinguem la taula de concertació amb els emprenedors privats lligada poder ofertar uns packs que vagin més enllà i siguin més rendibles. Així es tracta d’aconseguir la unitat de gestió que permeti que això vagi funcionant, així el camí que ens queda fer és la creació d’un Centre d’Atenció al Visitant, que informi, gestioni, negociï….

 

Tenim ja a tocar el Revela’t, un festival que és un refe-rent a nivell mundial, però veiem per agenda que el Vilatzari canvia, de model i de dates. Hi ha algun motiu concret per aquest canvi?

Bé, fonamentalment un tema de pressupost i d’imatge. Com dius el Revela’t  s’ha erigit com un referent mundial de trobada pels fanàtics, i no tan fanàtics, de la fotografia analògica i per tant creiem que cal, no només mantenir-lo, sinó potenciar-lo. Era una mica absurd que, amb pocs dies de diferència,  confluïssin dos esdeveniments al muni-       cipi que absorbien grans pressupostos i bellugaven grans quantitats de gent. La nostra decisió va ser potenciar el Revela’t i donar-li una volta al Vilatzari. Aquest darrer ha corregut de dates, per situar-se a principis de juliol, i se l’ha carregat d’una dimensió més científica, o acadèmica, que abans no tenia per abandonar més la part lúdica.