Continuant amb l’article anterior, farem algunes reflexions: realment, el capital social, cultural i humà que encara rau en les entitats excursionistes, està malbaratat i en risc, per la manca de relleu generacional? Vegem-ho, doncs. En primer lloc, hauríem d’entendre la singularitat de l’excursionisme català, amb dues ànimes, tal com ens mostra la història fundacional del Centre Excursionista de Catalunya: el 7 d’abril de 1891 es refunda el CEC com a continuador de l’associació creada el 1876, i origen de l’excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat la vessant cultural, científica i recreativa de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i la vessant esportiva, representada per l’Associació d’Excursions Catalana -fundada el 1878-.

En segon lloc, els canvis d’usos i costums en el lleure dels ciutadans, a partir de la darrera dècada del segle passat, amb la corresponent sotragada pel món associatiu, amb l’eclosió del turisme de muntanya i de l’anomenat “efecte Decathlon”. I, en tercer lloc, la digitalització del món, amb efectes sobre aquest entramat associatiu, amb moltíssimes dificultats per a “posar-se al dia” i generar una oferta participativa atractiva -la demanda passa a ser exclusivament utilitarista, de serveis-. A tot això hi afegirem la febrada de la darrera dècada perquè tot sigui “competitiu”, convertint-ho tot en competició.

Dit això, i sense comptar amb les associacions de caràcter civil -no esportiu- que promouen l’excursionisme, i la gent que el practica sense ser d’una entitat o estar federada, a Catalunya hi ha 430 entitats federades a la FEEC, que tramiten més de 45.000 llicències, calculant que al voltant d’un 5% són per competidors. No podem negar, que avui dia el “campi qui pugui” a la muntanya, i el món de les competicions a l’aire lliure, són els que tenen més visibilitat en la nostra societat. Podríem dir que res aporten a aquest teixit cívic, social i cultural que són les entitats o centres excursionistes.                                                                                        

Així doncs, tenim unes entitats excursionistes, arrelades al seu territori, que malden per tirar endavant, amb tot un seguit de seccions que van tancant per manca de voluntats -escalada, espeleologia, esquí, fotografia, arxiu, cultura i estudis, natura…- I la dificultat per la pervivència de les seccions infantils i juvenils -el relleu natural-, amb multitud de problemes no només vocacionals -ensenyar als més petits de forma altruista-, sinó de recolzar el seu treball amb les dificultats que es té per a desenvolupar aquesta tasca -entramat administratiu de legislacions, normatives, procediments, protocols-, així com la mercantilització del món de la muntanya, que fan molt difícil que es pugui gaudir d’un espai d’aprenentatge idoni i òptim per a l’aprenentatge d’aquesta activitat, com són els refugis de muntanya, interessats més a allotjar a turistes i a competidors -salvant les corresponents excepcions-. I si ens pensem que la solució és: “Jove, vine al club, que competiràs”, haurem acabat amb l’excursionisme, com a escola de vida i de valors.

Jordi Pau Caballero
Tècnic Esportiu en Muntanya Mitjana
Modern Nordic Walking Coachç
Promotor de la Salut a través de l’Activitat Física
Més informació: Tel. 637 729 612 www.cerdanyasenderismedesalut.cat