Deu fer uns vuit anys que vaig iniciar la meva segona etapa com a monitor d’esquí després d’una primera molt curta -ja fa unes dècades- per passar a coordinar el Programa Escola de Neu de l’Alberg de La Molina. També he estat dues temporades treballant a remuntadors, una a Masella, i una a La Molina. Això m’ha permès observar els canvis en les condicions nivo-meteorològiques, així com el fet de fruir -o no tant fruir- dels alumnes de les escoles, en les seves estades d’esquí, o pujades a la neu per a esquiar una jornada. Val a dir que ja queden molt poques escoles, que facin cursos de 5 o de 4 dies -n’hi havia que fins i tot pujaven de diumenge a la nit a divendres al migdia-. Amb el pas dels anys, tot s’ha anat estrenyent, des dels dies d’esquí als gruixos de neu…

Avui dia cada cop es gaudeix menys de la neu sota els bucòlics paratges hivernals d’antuvi. Uns paisatges que quedaven gravats en la retina dels alumnes, molts dels quals era la primera vegada -i possiblement l’última- que s’acostaven a la neu, o que fins i tot veien nevar. Parlem de nens vinguts d’altres comarques fora de l’Alt Pirineu i l’Aran -aquests darrers més familiaritzats amb la neu, i amb la pràctica de l’esquí, gràcies a la seva proximitat amb les estacions del nostre Pirineu, i a diversos programes per a la promoció de l’esport blanc.

Diversos clubs, tan locals, com d’altres demarcacions Pirineus enllà, també treballen amb infants i joves, i cada cap de setmana desenvolupen els seus cursos, les seves sessions, els seus entrenaments, i/o les seves competicions. Per una altra banda, tenim les famílies no esquiadores que porten els seus fills algun cap de setmana perquè provin això de l’esquí, i les famílies esquiadores que porten als seus fills perquè n’aprenguin i poder compartir aquesta activitat tots plegats. També cada vegada són més les persones que apareixen per les estacions, i que volen provar-ho, prenent alguna hora de classes d’esquí. Tot en un context que cada cop s’estreny més -tan pel que fa a paratges hivernals, gruixos de neu, nombre de pistes-, però que no deixa de ser una oportunitat per a gaudir de l’hivern, de la màgia de la neu, de les sensacions de lliscament i de velocitat…

I en aquest context és on les escoles d’esquí tenen un paper fonamental, per a fer gaudir a tothom d’aquesta tradició d’esports d’hivern que tenim a casa nostra. Amb els més petits, vetllant per la seva seguretat mentre s’ho passen bé i passen per un procés d’aprenentatge que els doti de recursos i elements per a un major gaudi. I amb els més grans, amb la pràctica d’una activitat molt propioceptiva, que obre un ventall de possibilitats si s’inicia de forma ordenada. I fent de testimonis d’uns espais naturals que s’estan transformant amb les anomalies climàtiques que es van constatant temporada rere temporada. Potser molts d’ells recordaran, amb el pas dels anys, aquelles sensacions de moviment i de llibertat, baixant per una pista innivada, i que a qui segons ho escolti, pensarà que això són històries de temps llunyans, o viscudes en unes altres latituds… Mentrestant, gaudim-ho, i fem-ho gaudir.

Jordi Pau Caballero i Oller