El pare agafa el cullerot i l’espera es fa ja insostenible. Un ull no perd de vista l’escudella. L’altre, observa la carn d’olla, perfectament distribuïda per famílies en safates. Les patates acaronen els cigrons mentre pastanagues i col fan jocs de falda dibuixant un quadre de colors i textures impagable. 

 

A la safata dels golafres, la pilota ocupa un lloc de prestigi, d’absolut domini de l’espai. És la més desitjada. La que mai sobra, la que sempre falta. La de “l’any vinent en farem més per no fer curt”. I es fa sempre curt. Gallina i la vedella, ja desfilades, es confonen entre sí. Una de les millors parelles de ball d’aquesta festa gastronòmica. Hi han aportat tot el sabor i ara, juntes, formen un tot, a la dreta de la pilota. A l’esquerra, els peus de porc perfectament desossats. Peus sense feina, que en diu la cuina moderna.

 

Tot és a punt per un dels esclats de sabors més esperat de l’any. Cullerada a cullerada i mossegada a mossegada la temperatura interior de cada cos puja a una velocitat de vertigen. El fred del carrer contrasta amb la calor de Nadal que viu dins l’escudella i carn d’olla. Les cares envermelleixen, les converses s’interrompen momentàniament. Només els xarrups de sopa trenquen el silenci. El mercuri es dispara amb les darreres cullerades, però els més veterans de la taula han recordat vestir amb màniga curta sota el jersei. És el moment de recuperar momentàniament un look estiuenc.

 

Tothom repeteix, sense excepció. I en molts casos això va acompanyat d’una renuncia al segon plat. La decisió era ben coneguda per l’audiència. “Aperitiu, escudella i postres”, es repeteix com un mantra a taula. La mare remuga. Ofereix el rostit, però li reclamen més escudella. Més carn d’olla. Més caloret de Nadal.