La temporada boletaire pot suposar la cirereta del pastís per al sector turístic del Berguedà després d’un estiu més o menys productiu: parelles, famílies i grups d’amics són el perfil d’usuaris d’aquesta activitat que permet passar un dia fora de casa, però sense que això suposi fer un gran desplaçament ni tampoc, a priori, haver de fer una gran inversió de diners. De moment, tot i que el debat està obert i a l’ordre del dia, no cal pagar per anar a buscar bolets. Per tant, què en treu una comarca boletaire com el Berguedà d’aquesta activitat? És aquí on entren en joc les administracions, les associacions de comerciants i els agents turístics del territori, que són els que han de fer volar la imaginació i treballar per, primerament, atraure els visitants que volen buscar bolets i, per altra banda, oferir-los una activitat relacionada amb aquest producte amb el perill que la temporada pugui ser dolenta. És a dir, que als boscos no hi hagi bolets. 

 

No és cap novetat viure una temporada boletaire fluixa. Sense anar més lluny, aquest any ha començat malament degut a les condicions meteorològiques, a la falta d’aigua quan tocava que plogués i a les altes temperatures quan no eren necessàries. És un perill que una comarca com la del Berguedà depengui d’un producte tan volàtil? És un desavantatge viure d’un turisme tan estacional i amb l’agreujant que el protagonista estrella (el bolet) potser no faci acte de presència?  Caldria analitzar aquestes preguntes amb profunditat per extreure’n conclusions, però el que queda demostrat és que les administracions locals i també els agents del comerç i el turisme del Berguedà aposten perquè el bolet sigui present durant els mesos de tardor tant s’hi floreixen als boscos com si no. El president del Consell Comarcal del Berguedà i de l’Agència de Desenvolupament del Bergue-dà, David Font, té clar que “el bolet és una oportunitat de dinamització econòmica del nostre territori”. I considera que en els darrers anys, “al voltant d’ell, hi hem aconseguit vincular turisme, natura, activitat comercial i gastronomia”, i assegura que la marca bolet no ha estat fruit de la casualitat “sinó que s’hi destinen esforços (i recursos) des dels municipis i a nivell comarcal.” Font creu que cal continuar fent una aposta pel bolet perquè “és un reclam per a molta gent: famílies que aprofiten per passar un cap de setmana al bosc; parelles o persones amants de la bona gastronomia, o fins i tot oportunitats de negoci amb empreses que incorporen el bolet dins la seva cadena de producció.” Però què passa quan la temporada no és de les millors? Per a Font el fet que hi hagi més o menys bolets influeix mínimament en l’impacte de visitants i, a la vegada, econòmic a la comarca però creu que “el volum de persones que visita el Berguedà per buscar bolets no baixa excessivament.” En aquest sentit creu que “l’aventura d’anar al bosc ja és un motiu per acostar-se a la comarca, i si es troben bolets millor que millor”. L’important afegeix, és “poder assegurar i garantir que el producte que s’ofereix és propi de la nostra terra, ja que de bolets en trobem a tot arreu, però collits a km 0, no”. 

 

 

Tal i com apunta Font i com en fèiem esment al principi, la temporada de bolets obliga als agents turístics a esprémer el cervell i fer que els turistes i visitants tinguin atracció per la comarca, hi hagi molts o pocs rovellons al bosc. Una proposta consolidada és la campanya de la Cuina del Bolet que l’Associació d’Hostaleria i Turisme presenta, des de ja fa anys, per donar valor a la gastronomia local amb el bolet com a producte de referència de la tardor a casa nostra. Paral•lelament funciona un calendari anual de fires i festes a l’entorn del bolet, també amb la gastronomia com a plat estrella en molts casos: Guardiola, Cal Rosal, Vilada, la Pobla de Lillet i Berga són alguns dels municipis que intenten potenciar el turisme a partir del bolet durant els mesos de tardor, abans de l’arribada del fred, i d’una manera especial Cal Rosal i Guardiola de Berguedà, que instal•len el mercat a l’interior del nucli perquè els boletaires, i si s’escau els comerciants del poble, hi puguin fer negoci. 

 

Per primera vegada l’inici de temporada (per fluix que hagi estat) no ha quedat marcada per una imatge que ja era típica: l’aparició de parades improvisades a peu de carretera. Els municipis del Berguedà han impulsat l’aprovació d’una ordenança que regula i prohibeix la venda ambulant a la carretera, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels vehicles que hi circulen, i a la vegada, controlar l’activitat comercial. Una demanda històrica d’alguns responsables municipals que finalment han vist acomplert l’objectiu de concentrar tots els marxants en un únic punt a l’interior del nucli urbà.  Alguns paradistes no estan massa contents, però no només perquè els hagin canviat de lloc, sinó pel mal inici de temporada i asseguren que el negoci d’enguany, de moment, ha estat mínim. Tot i que els experts tenen l’esperança que la temporada acabi millor del que ha començat, a hores d’ara no poden dir que els hagi anat a favor i les parades dels mercats han mantingut la persiana abaixada o l’han apujat per vendre les poques existències de rovellons i rossinyols, o bé bolet sec i d’altres productes derivats. 

 

És difícil viure del bolet tot l’any, per no dir que pràcticament seria impensable tenint en compte que és un producte estacional i relacionat amb la tardor. No obstant això, ja fa uns anys que algunes empreses locals s’han empescat la manera de treure tot el suc possible als fongs, principalment,  amb l’elaboració i la venda de conserves bolets, de bolets deshidratats, triturats o en pols, o bé arrossos i pastes amb bolets secs. Una cosa és clara: quan no n’hi ha, no en raja; i els bolets hi són quan toca que hi siguin, però també està clar que el Berguedà està tocat pel bolet.