Val a dir que, mentre que la col d’hivern és una varietat específica i diferenciada de col, el nap de Talltendre no és una varietat pròpiament dita. Aleshores, per què se’n diu nap de Talltendre? Hi ha alguna cosa especial a Talltendre que canviï el gust i les propietats dels naps que allà s’hi fan?  Rotundament, sí. Es tracta del sòl. A la regió de Talltendre trobem un altiplà, en plena solana de la Cerdanya, que fa les terres aptes per al cultiu, però l’ingredient secret, en podríem dir, és la gran quantitat de manganès que hi ha a la terra.

 

Sabem que a la zona, antigament, s’hi explotava el manganès i altres metalls, com el ferro, com ho demostren les abundants mines que encara s’hi poden trobar, ara ja sense activitat.

 

El terra conté molt manganès, ferro i altres minerals que li confereixen a les plantes que allà s’hi cultiven un gust especial. A més a més, els naps, com a bons tubercles que són, tendeixen a acumular aquestes substàncies entre els seus teixits.

Per què s’hi planten naps a Talltendre? Doncs perquè es tracta d’un cultiu molt resistent a les temperatures extremes i s’adapta molt bé a les condicions climàtiques de l’altiplà de Talltendre.

 

El nap és una hortalissa poc calòrica, amb un 90% d’aigua a la seva composició. Conté també un 5% d’hidrats de carboni i és ric en fibra, cosa que afavoreix el trànsit intestinal. A part dels minerals ja esmentats, conté vitamina C i àcid fòlic, necessaris per a tenir una bona salut.

 

Els naps se sembren cap a principis d’agost i es cullen a mitjans de novembre, de vegades una mica abans, segons hagi estat la meteorologia.

 

El plat amb més renom a Cerdanya que es cuina amb naps és el tiró (ànec) amb naps, que se sol fer per Tots Sants.