Els calçots, aquesta varietat de ceba tendra, més suau i dolça, habitual de menjar-la a la brasa, acompanyada amb salsa salvitxada, una salsa semblant al romesco, va ser descoberta a finals del segle XIX per un pagès vallenc qui comença a cooure, a les brases, els brots tendres nascuts d’una ceba vella conreats especialment per a ser cuinats.

A partir de les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un àpat habitual els dies festius per a moltes famílies. Així aquests calçots són la base de les calçotades, un àpat comunitari que, ja des de fa molt de temps, ha esdevingut la manera més tradicional de menjar-los amb un embolcall de festa i trobada de germanor.

Ja a partir dels anys seixanta, l’impuls d’alguns restauradors, la creació de locals apropiats per dur a terme la calçotada i el fet que a l’hivern no són tan freqüents com a l’estiu les atraccions gastronòmiques, van ajudar a convertir les calçotades en un dels principals atractius de les comarques on es conreen.

Les calçotades s’han acabat convertint en un menú especial a base de calçots, servits tal com surten de la graella, botifarres, carns a la brasa, vi i postres. Cada any, milers de famílies, colles d’amics i empreses degusten aquests menús amb extraordinari delit.

En el cas de la carxofa, la durada de la temporada s’acaba determinant per diversos factors. Cada sembrada pot durar fins a tres anys i en funció de l’antiguitat de la carxofera, la collita pot començar abans. També hi té un paper clau la climatologia. Com més fred, menys collita, però també serà una collita més excel·lent.

El millor temps pel calçot i la carxofa, de fet, és ara. Durant els primers mesos de l’any i l’inici de la primavera és quan més bons són aquests productes.

La sembra s’ha fet ja entre agost i setembre. Les collites més primerenques també s’han començat a fer i la temporada es podrà estendre ben bé fins al maig, però el moment idoni per consumir-ne és justament aquest.

Un cop a la cuina, les possibilitats gastronòmiques són infinites. Les tradicionals calçotades, amb la cocció ràpida dels calçots amb un foc ben viu, s’enduen tota la fama, però també es poden fer arrebossats, al forn, en tempura, en crema, a l’amanid, en una truita o a l’arròs. El mateix passa amb les carxofes, es poden fer bullides, al forn, a la brasa, fetes xips, guisades, a l’arròs o en una truita.

Si t’ha agradat llegir l’article A l’hivern…calçots i carxofes!, també et pot interessar llegir Si sou servits: Temps de Calçots!