La cosa ve de lluny. Després de la Guerra Civil era normal que molts boletaires cerdans baixessin a la Tor de Querol amb motxilles plenes de ceps per bescanviar-les per cafè i altres productes de necessitat que no abundaven en aquest cantó de la ratlla. És per tots conegut la gran estima dels francesos pels ceps.

 

Els catalans en canvi, sembla que ens decantem més pel rovelló, el rei dels bolets. I també per les carreretes, moixerigues o cremalloles (que són el mateix), que solem fer en delicioses truites.

 

Altres bolets, de finals d’estiu i de tardor, que també es consumeixen habitualment a les nostres contrades són els rossinyols, els camagrocs, els moixernons de tardor, la cama de perdiu, els apagallums, la pimpinella morada, els ceps (de diverses varietats), els xampinyons, les gírgoles, la llenega blanca, la greixa, algunes rússules o els fredolics.

 

També és molt preuat, a tot el Pirineu, un bolet de primavera com és el moixernó. Fins i tot se n’ha escrit una novel·la basada en aquest bolet (“El secret de la moixernera”, Pep Coll).

 

Parlant de llibres de bolets, la comarca de la Cerdanya no es queda enrere, la darrera dècada s’han editat dos llibres d’aquesta temàtica, sobre bolets locals, cosa que posa de manifest el gran interès que té aquesta matèria entre cerdans i visitants.

 

I per acabar amb el tema, l’eterna qüestió sobre si cal imposar una taxa per anar a collir bolets al bosc. Evidentment trobem de tot, des dels que estan totalment en contra perquè consideren que la muntanya és de tothom (almenys la muntanya pública, perquè també hi ha muntanya de propietat privada) fins als que creuen que la taxa revertiria en el territori i ajudaria a mantenir els boscos en millors condicions.