Entre el 18 i el 21 d’agost, Cabrils celebrarà la seva tradicional Mostra Gastronòmica, enguany amb un gust molt especial. Arribar als 30 anys d’una fira local, amb la bona salut que exhibeix la Mostra de Cabrils, no és una tasca fàcil. La idea original d’un parell de cabrilencs, la fe d’uns quants en els moments originals i la feina de molts durant molts anys han fet de la Mostra Gastronòmica de Cabrils un referent a la comarca.
La Mostra repeteix un any més el seu model tradicional amb algunes sorpreses. Més d’una seixantena d’estands confegeixen la Mostra, però les grans estrelles seran, una edició més, els 16 estands de restauració i els cinc de vins i cava, amb exclusivitat de la DO Alella, que permetran, un any més, gaudir de sopars a la fresca de gran qualitat i situar Cabrils com a referent gastronòmic al Maresme durant 4 dies. Després de 12 anys al capdavant com a directora, si algú coneix la Mostra com si fos casa seva, és la Geno Estrada, qui afirma que “tenim unes xifres que es belluguen sobre els 15.000 visitants, una xifra estabilitzada des de ja fa unes quantes edicions, però és que sincerament crec que estem en el llindar correcte, anar més enllà no crec que sigui assumible i correríem el risc de morir d’èxit i no és el que volem”.
Amb la seva arribada a la direcció de la Mostra, la Geno va introduir alguna novetat que encara avui es conserva, com la proposta de fer una placa de cava commemorativa de cada edició. A aquesta iniciativa es van sumar durant uns anys Parxet i Roure i ara Parxet la manté, i va comportar la celebració el diumenge, coincidint amb la Mostra, d’una exposició de plaques de cava que permet fer intercanvis i compravenda als col•leccionistes.
Enguany, amb motiu dels 30 anys, la Geno ha introduït altres novetats: una gran sorpresa “de la qual no puc dir res perquè, si no, deixaria de ser sorpresa”, diu entre rialles, i unes demostracions de cuina en viu, sessions de showcooking on diversos restauradors faran demostracions de la seva cuina en directe. La Geno avança qui seran els protagonistes: “dissabte 19, la Paula Alòs, guanyadora del Masterchef Junior 2017; el diumenge 20, l’Alberto Ortiz, del restaurant AXOL, cuinarà els Aromes de Cabrils, les postres que va presentar al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, i dilluns 21, a càrrec de Ca l’Estrany, es farà una demostració de tall de pernil a mà”.
La Geno vol remarcar que enguany “hem apostat de manera ferma pels plats, gots, coberts i tovallons biodegradables i hem dissenyat una copa especial commemorativa del 30è aniversari”. A més, recorda que a la Biblioteca de l’escola, a l’entrada del mateix recinte, durant els 4 dies hi haurà una exposició dels 30 anys que portarà els visitants, a partir de fotos i material gràfic, a un recorregut per aquesta història.
La fe d’uns quants
Si la Mostra és avui el referent que és, no ha estat fruit de la casualitat ni de l’atzar. Aquella petita fira, que va néixer on ara s’ubica la Biblioteca de Cabrils, llavors un espai buit i sense utilitat, va créixer de la mà de tot un equip de gent que hi va creure des del primer moment i que hi va apostar amb fermesa i abocant tota la seva imaginació i esforços.
Els ideòlegs de la mostra van ser en Quico Carcolé i en Joan Masjoan, qui van coincidir en l’espai i el temps i, després de visitar la primera fira de l’Incavi a Barcelona, van decidir que Cabrils es mereixia una cosa similar, a una altra escala, i van defensar la idea davant de qui va fer falta. Un equip a l’ajuntament receptiu al tema i amb moltes ganes de treballar va fer que el projecte tirés endavant. Després de 4 edicions en la localització inicial, on en Josep Grau, regidor de l’època, recorda que “vam haver de comprar fins i tot ventiladors enormes perquè la gent se’ns ofegava de calor”, la Mostra es comença a replantejar. Era 1992, l’any olímpic, i en Jordi Fontanills, des de Seipro, se n’havia fet càrrec de la direcció. En Jordi coincideix amb en Josep en defensar “allò va ser una gran feina col•lectiva. Tots hi creiem, ho fèiem des del cor perquè veiem que estàvem fent una cosa espectacular. Jo vaig poder tirar moltes coses endavant perquè tenia gent darrere com en Josep Grau, en Joan Masjoan, la Rosa Múrcia i la brigada al complet que estava darrere i que posava les hores que fessin falta perquè tot rutllés”. Parlant de la brigada, en Josep vol fer un esment especial al Jordi Galvany, cap de la brigada d’aquell moment, “que amb la seva professionalitat va desencallar tot de temes que d’altra manera no haguéssim sabut resoldre”.
Aquell 1992 va ser l’any en què es va decidir canviar la ubicació de la Mostra. Estava clar que començava a ser una fórmula d’èxit i que es necessitava més espai si es volia fer créixer… i, com tot canvi, no va estar exempt de polèmiques. En Josep recorda: “quan vam plantejar baixar la Mostra al recinte de l’Escola L’Olivera, molta gent se’ns va tirar a sobre, se’ns va acusar d’emportar-nos la festa major fora del poble… però el temps ens ha donat la raó”. I el canvi d’ubicació no va ser l’únic canvi: en Jordi, seguint la moda de les Olimpíades, quan Barcelona es va omplir de carpes, es trasllada a Cabrils i es comença a fer el model actual.
Des d’aquest moment es va vetllar sempre per la qualitat, i cada any s’intentava sorprendre. Si aquell primer any a l’escola L’Olivera van aconseguir tenir exposada una torxa olímpica original durant tota la Mostra, un altre any es va aconseguir tenir una Fórmula 1 enmig del pati, o la construcció de jardins majestuosos en el centre del recinte, o el gran canvi que va representar donar entrada a la Mostra per la porta principal de l’escola i no per la porta de baix, com es va fer durant molts anys.
Els canvis s’han anat produint, uns simplement per ganes d’innovar, altres per imponderables aliens, com va ser la construcció del Pavelló poliesportiu en una zona abans ocupada per la Mostra que va obligar a fer una reordenació dels espais tradicionals. El 2006 arribava el canvi de direcció del Jordi Fontanills per la Geno Estrada –després d’uns anys de treballar plegats–, càrrec en el qual continua actualment amb les mateixes ganes que fa 12 anys. Malgrat les ganes, a 15 dies de la inauguració, ja és incapaç de pensar en res més i, quan se li pregunta per projectes de futur per la Mostra 2018, contesta: “en aquests moments, el projecte de futur més immediat és que l’edició que tinc entre mans sigui un èxit. Si vols, el dia 22 d’agost parlem de futur”.
