Els orígens d’aquesta festa, malgrat el seu lligam a un sant, són pagans, ja que era la celebració de l’arribada del solstici d’estiu a l’hemisferi nord. Encendre una foguera no era més que la representació d’apropar el foc al sol per atorgar-li força. Molts països i indrets del món celebren aquesta festa de maneres diverses, per exemple la ciutat de Porto s’omple de revetlles i sardines brasejades, que donen pas a focs d’artifici. A Suècia aquesta celebració és la més important després de Nadal, durant tota una setmana el país s’omple d’àpats a l’aire lliure i les dones s’engalanen els cabells amb flors. Al Regne Unit és on més arrelat està el vessant pagà de la festivitat i milers de persones acampen aquella nit a l’aire lliure a les pedres de Stonehenge, acompanyades per fogueres.

 

A Catalunya les fogueres, moltes d’elles enceses per la Flama del Canigó després del seu llarg recorregut, cremaran arreu i es barrejaran amb el soroll i la lluentor dels primers petards esclatant al cel. Els sopars de família, entre amics, populars, a la fresca, a la platja s’estendran per tot el territori… És difícil trobar a Catalunya un plat típic pel sopar de revetlla: mar i muntanya de temporada es barrejaran en els plats de la nit més curta, i a l’hora més llarga, de l’any. És època de marisc, els musclos seran els grans protagonistes de moltes taules, i també apareixeran amb força plats amb sardines, tonyina, bonítol, llagostins, sípies o llamàntol. 

 

El que sí que tindran en comú tots els sopars serà el seu final dolç i tradicional: la coca de Sant Joan. De fruita confitada o de pinyons, de llardons o de crema, qualsevol de les moltes especialitats elaborades per pastissers i forners posaran el punt final desitjat per petits i grans d’un sopar que, ara sí, donarà ja pas a la disbauxa de la nit més curta de l’any.

 

Bona revetlla!!