D’on vénen els calçots?

Com bé sabem els amants dels bons productes, cada un té el seu lloc d’origen determinat i exacte, i és allà on ho saben fer bé. Els naps, de Talltendre; les peres, de Puigcerdà i els calçots, per descomptat, de Valls. Bé, ens permetrem la llicència de dir que, la zona d’influència i de bon saber fer no és restringida a un municipi, ni a una sola comarca, com és el cas dels calçots. Però ja ens entenem: no collirem els millors calçots a la Cerdanya com tampoc anirem a buscar naps com els nostres vora el mar!

Els bons calçots, cultivats de manera tradicional i amb totes les característiques per ser els millors, s’agrupen sota el paraigua de la Indicació Geogràfica Protegida “Calçots de Valls”. Són quatre les comarques tarragonines on trobarem els productors d’aquesta IGP: l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

I com es cultiven els calçots? A vegades tenim tanta fal·lera per degustar-los que no parem a pensar tota la feinada que hi ha darrere. I n’hi ha molta, és un procés laboriós i entretingut! Tot plegat arrenca generalment entre els mesos de setembre i novembre.

Nosaltres ens saltarem un pas i començarem amb la ceba blanca ja crescuda. La deixarem en contacte amb el terra pel costat de les arrels i esperarem que, en unes tres o quatre setmanes, la ceba grilli. Ara és moment de calçar-los. Correcte! D’aquí el seu nom. Anirem tapant amb terra el segment blanc, i a mesura que vagi creixent, repetirem el procés unes tres o quatre vegades fins que estiguin a punt per collir, entre gener i abril en funció del clima.

Imaginació al poder!

Tot i que com més acostumats a degustar-los estem és drets al voltant de la taula i posant a prova la nostra punteria, els calçots són font d’inspiració de grans xefs i cuiners. Aquesta ceba refinada és la protagonista de plats d’allò més originals i sorprenents: coca de calçots, calçots en tempura, quiche de calçots, amb truita, en vichyssoise o fins i tot acompanyant plats guisats de carn i peix. El límit el marca la teva imaginació.

I no us penseu que el calçot es conforma només a protagonitzar plats salats. També s’atreveix a participar del món dels dolços en forma de croissant! Per trobar aquesta creació tan original hem de viatjar, metafòricament és clar (no volem problemes amb la Covid), fins a Nulles, un petit poble de la comarca de l’Alt Camp. Al forn de la vila, a més a més de pa artesà i elaboracions tradicionals, hi podrem degustar croissants i pa de calçots. Tot un descobriment que val la pena tastar!

Molt més que un àpat

Malgrat que actualment les calçotades són uns àpats festius molt estesos per la geografia catalana, no sempre ha estat així. És a partir de començaments del segle XX que aquestes festes de la teca comencen a popularitzar-se, primerament dins la seva àrea d’influència, lògicament propera a la zona on són conreats. Va ser gràcies a la Penya Artística de l’Olla i a les seves calçotades populars que aquesta tradició es va anar estenent. Els penyistes convidaven cada any a personalitats rellevants barcelonines a la festa, fet que va propiciar la popularització d’aquestes trobades tan estimades avui dia.

Més enllà d’aquest fet històric, la consolidació de les calçotades com a tradició respon a criteris més humans, relacionals i afectius. Els que hem tastat la germanor que desprèn aquesta festa ho entenem a la perfecció. Com molt poques celebracions poden fer, les calçotades reuneixen i uneixen a familiars i amics des del primer instant: la neteja dels calçots; fer un bon foc per coure’ls; les discussions enceses, però amicals, entre els que es creuen tenir la fórmula magistral per cuinar-los a la perfecció o el fet de passar el porró de mà en mà i cantar un, dos o tres titius.

Font: Redacció

Si t’ha agradat llegir l’article Les calçotades: molt més que un àpat, també et pot interessar Diferències entre Vins Dolços Naturals i Vins Naturalment Dolços.