La temporada de recol·lecció va de novembre a març. Sabem que el seu consum és molt antic ja que en taules d’argila de Babilonia que daten de 3700 a. C. ja estava present i es consumia. Durant l’edat mitjana, l’Església la va prohibir considerant-la diabòlica pel seu poder seductor i les propietats afrodisíaques que se li atribuïen. A més a més, creix a sota terra on l’infern queda més aprop. 

 

Així, durant molts segles va quedar oblidada. Per sort, durant el Renaixement, els intercanvis culturals franco-italians, van afavorir la seva recuperació i el seu ús era freqüent en taules reals i principesques. Tant la tòfona blanca de Piemont, com la tòfona negra de Perigord, es van convertir en un producte de luxe en l’època i es comercialitzava com a tal. Cap al final del renaixement, la tòfona negra és més valorada que les altres especies de tòfona. Segons Pere Muixí i Laia Aldomà, trobem testimonis de la recol·lecció tofonera a Catalunya a partir del segle XIX quan baixaven els francesos a recol·lectar-la a Centelles (Osona) i explorar el territori. Es va anar estenent cap a la zona de Ribagorça aragonesa i comarques d’Aragó com Sobrarbe i Somontano de Barbastro.

 

L’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà, amb la col·laboració de l’Agència de Desenvolupament, ha seguit apostant per aquest producte tant singular renovant la campanya gastronòmica de la caça i de la tòfona  per 7è any consecutiu, del 25 de novembre al 15 de març.

 

Juntament amb la Campanya del Bolet que ja té molts més anys i és més reconeguda, la campanya de la caça i de la tòfona acaba de potenciar una part de la riquesa culinària de la nostra comarca basada en productes del bosc.

 

Enguany, l’Associació d’Hostaleria i Turisme, i amb l’ajuda de l’Agència de Desenvolupament, està treballant per dinamitzar altre vegada aquest producte i vestir la campanya amb altres activitats relacionades amb la tòfona.