La pantalla ja fa temps que és essencial pels joves: juguen a videojocs, a la Play, al Fortnite, etc. Són protagonistes en les relacions per missatges quan no es veuen, però darrerament també quan es veuen en persona. Molts adolescents, a l’hora de pati en els instituts, estan amb el mòbil, realitzen directes a Instagram amb els amics, tot i veure’s en persona. Necessiten les pantalles per comunicar-se. Des de les seves llars també es comuniquen per Instagram amb els amics, per compartir històries, i per cercar parella, lligar, fan ús també de d’aquesta aplicació; és la manera en què es relacionen d’entrada i després ja fan videotrucades.

Com afecta els adults la imposició SÍ o SÍ de les xarxes socials? Com ens afecta en les nostres relacions de parella? Com ens afecta en les nostres relacions sexuals?

Viure l’amor a través de la pantalla

Les xarxes socials s’imposen i ens faciliten la vida per feina, per comunicar-nos si som de viatge, etc. Però en les parelles adultes que s’estan gestant, són bàsiques i modifiquen la manera en què entenem les relacions, anant cada cop cap a una societat més individualista i solitària.

En temps de pandèmia dos adults que volen iniciar una relació només ho poden fer per xarxes: Instagram, Tinder, etc. Com que existeix un confinament perimetral, les persones no ens podem desplaçar on volem. Els adults tenim interioritzades les normes socials i acostumem a seguir-les per tant, en general, no ensdesplacem si no està permès. Ens comuniquem amb els amics i família de fora del municipi per xarxes, per conèixer algú nou només tenim l’opció de les pantalles, per parlar, per establir relacions de parella optem per les xarxes.

S’està normalitzant mantenir relacions sexuals per pantalla. El cibersexe o sexe mitjançant les pantalles o per missatges (WhatsApp, Instagram, etc.) són les alternatives possibles. Com a aspectes positius, propicien que desenvolupem la imaginació, però les relacions esdevenen més superficials, més fredes, el sexe es normalitza sense contacte. On és el contacte? On està la sensualitat? On està la veracitat? A través de la pantalla hi ha una energia que es perd, que no es capta. On queden les relacions humanes?

La distància social obliga a cercar alternatives, però per l’essència de l’ésser humà, si se substitueixen les pantalles pel contacte social, pel tacte, per la conversa, si no podem veure el somriure de les persones perquè no ens veiem o perquè una mascareta ho tapa, estem anant cap a una societat cada cop més robotitzada, més vulnerable, més feble i manipulable.

Centre Estímuls. Vilassar de Mar

Esther Pérez Marcial. Psicòloga Clínica i Forense. Col. 11259

Si t’ha agradat llegir l’article Les relacions interpersonals: contacte-pantalla, també et pot interessar llegir Com fomentar la lectura en els nens.