Oriol Bombardó Rosiñol – Pànxing

Des de ja fa uns quants anys, una nova modalitat de bicicletes s’ha anat deixant veure pels camins i pistes de sorra: estem parlant de les gravel, un model que ajunta el millor de dos mons, la carretera i la muntanya, que fins el moment semblaven antagònics. Coneguem doncs, què són i per a què ens serveixen.

El naixement d’una nova moda

Per trobar les primeres bicicletes gravel, ens hem de moure en el temps fins a principis dels anys 2000 als Estats Units. Així, la creixent escena de ciclisme de llarga distància va despertar la voluntat d’explorar noves rutes més enllà de les carreteres asfaltades. Així doncs, a mesura que els camins de grava i les pistes forestals es convertien en les rutes principals, la necessitat d’adaptar la bicicleta a les condicions del terra, va anar transformant la bicicleta de carretera original en una màquina capaç d’aguantar llargues jornades de pedaleig per zones més o menys agressives, lluny de la comoditat de l’asfalt.

Bicicleta de carretera VS gravel Bike

A primer cop d’ull, aquesta tipologia de bicicletes pot semblar que no guardi cap diferència amb les destinades a pedalar per la carretera. No obstant però, són més les característiques que les diferencien que no pas les que les uneixen.

Comencem pel quadre. A diferència de la bicicleta de carretera, amb unes formes més agressives que busquen l’aerodinàmica perfecta, en la gravel el que trobem és que aquestes línies es relaxen. La tija de direcció sol ser més llarga, proporcionant un angle de direcció més inclinat per a una conducció més relaxada. La longitud entre eixos sol ser més llarga que en una bici de ciclocròs o de carretera. D’aquesta manera fa que siguin estables sobre l’asfalt i ofereixin un plus de seguretat i confort en seccions irregulars o plenes de grava.

Els frens de totes les gravel són de disc. Augmenten la potència de frenada i en condicions de fang i pluja ofereixen una major capacitat d’aturada.

Una diferència cabdal és la tipologia de pneumàtic que munta cadascuna. Eliminant la pinça de fre superior, les gravel poden equipar pneumàtics més grans que repercuteixen en una major comoditat en camins irregulars. Ajuden també a tenir una major adherència al terreny.

Per què no optar per una MTB?

Aquesta és, de fet, la gran qüestió. Quan es tracta de competir amb una bicicleta tot terreny en un ambient de pura muntanya, les gravel han de cedir i saber quin és el seu lloc. No obstant però, és del tot injust fer aquesta comparació, ja que el seu terreny natural no són els corriols tècnics i rostos on les MTB se senten tan còmodes. On realment gaudirem i aprofitarem al màxim les qualitats d’una gravel, és a les pistes forestals i els camins de carro, que allargaran encara més les nostres sortides podent combinar asfalt i terra.

Les gravel al Maresme 

Vivim en una comarca que compta amb una xarxa de senders i pistes de terra secundàries molt extensa. Sense anar més lluny, tenim una autèntica autopista natural que recorre el Maresme de est a oest. El Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de  la Serralada Litoral i el Parc de la Serralada de Marina, suposen una font inesgotable de camins aptes per fer amb la nostra gravel. Excursions com la visita al dolmen de Ca l’Arenas des de Canyamars, la pujada a Burriac des de Cabrils o pedalar fins el poblat ibèric de Castellruf des d’Alella, són exemples que combinen asfalt i pistes sorrenques, hàbitat natural de les gravel.

En definitiva, el Maresme és un circuit inmillorable per posar a prova aquestes bicicletes que de ben segur es faran un lloc a la vida de molts ciclistes.

Si t’ha agradat llegir Bicicletes Gravel: harmonia entre asfalt i muntanya, també et pot interessar La correcta nutrició esportiva.