La vila de Bellver fou fundada l’any 1225 per Nunó Sanç, comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241), net per línia paterna del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Fundada sobre un turó, el puig de Bello Vedere (d’on deriva possiblement el Bellver actual), al costat del riu Segre, va esdevenir ràpidament la capital de la sotsvegueria del Baridà.

L’any 1277, el rei Jaume II de Mallorca va ordenar el seu emmurallament efectiu, ja que es trobava sobre el camí ral o de Sant Jaume, en un lloc estratègic, entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell. D’aquesta època daten l’església gòtica de St. Jaume, patró de la vila, la torre de la presó i el barri antic.

Segons l’historiador i exalcalde de Bellver, en Joan Pous, possiblement, entre els primers pobladors de Bellver hi varen ser presents alguns càtars que fugien de les persecucions religioses. De fet, Bellver està al bell mig de l’actual Camí dels Bons Homes, entre poblacions de forta presència càtara com Josa de Cadí i la zona de l’Arieja, on van trobar refugi per un cert temps.

Abans de la fundació, però, ja existia el nucli de Talló, que ac-tualment forma part del municipi de Bellver, un lloc proper, on possiblement es controlava el pas de viatgers i traginers que enfilaven el Cadí i comunicaven la Cerdanya amb el Berguedà. Per les excavacions arqueològiques de la zona, se sap que Talló estava poblat des de molt antic, possiblement des de l’edat del ferro o abans.

Tornem a la fundació de la vila. Nunó Sanç li atorgà la carta de poblament, cosa que li permeté desenvolupar-se ràpidament. L’any 1365, a la vila ja hi havia 129 focs, tot i que com totes les poblacions cerdanes, van veure reduïda la seva població els segles posteriors arran de les successives crisis econòmiques i les guerres.

El rei Jaume I confirmà els privilegis concedits per Nunó Sanç, inspirant-se en els concedits a la vila de Puigcerdà i li concedí l’exempció de la quèstia real a canvi de la construcció de la muralla, amb torres i fossats.

Actualment, Bellver és el municipi més extens de la Cerdanya, amb un gran nombre de nuclis de població dispersa, que abasten la baga, la solana i la plana, que travessa el riu Segre, amb valls tan característiques com la de Pi o la de l’Ingla, i amb un patrimoni natural i arquitectònic envejable.

   Enric Quílez i Castro. 

President del Grup de Recerca de Cerdanya.