L’escut de Puigcerdà té fons vermell amb un mont floronat de color groc daurat. L’escut ja es troba documentat l’any 1329 a la coberta del llibre de testaments dels notaris Bernat Blanc i Arnald Embertad.

La bandera està documentada de poc després, des del segle XV, tot i que se’n desconeix la descripció exacta. Hom pressuposa que devia contenir el conegut mont floronat, però no deixa de ser una suposició.

La primera representació documentada de l’escut la trobem també de ben antic, l’any 1298, al Trasllat del llibre Verd, el llibre de privilegis de la Vila, amb un mont floronat daurat i, a sobre, una corona comtal.

La forma més coneguda de l’escut va durar fins al 1986, amb el breu interludi de l’època republicana, quan es va fer desaparèixer la corona. A partir del 1986, es va oficialitzar l’escut actual, copiat del Trasllat del llibre Verd.

Un altre fet identitari de Puigcerdà, són els títols oficials. En té quatre: Insigne, Fidelíssima, Heroica i Sempre Invicta. Veiem quan van ser atorgats i per què.

El títol d’Insigne s’atorga el 1344, quan es fa presoner al rei Jaume III de Mallorca, declarat en rebel·lia per les Corts.

El de Fidelíssima s’obté el 1583, per la valerosa resistència contra els hugonots (protestants francesos) que volien prendre Puigcerdà.

Els dos darrers tenen a veure amb les Carlinades. El d’Heroica se li concedeix pel Govern espanyol per la resistència que va oposar contra els carlins en un setge que va durar del 17 al 28 de novembre de 1837.

El més conegut i que més recorregut ha tingut, potser per ser el darrer, és el de Sempre Invicta, concedit per la Presidència del Govern espanyol, el 8 de setembre de 1874, per la resistència contra el setge carlí del 1873. També fou creada una medalla commemorativa i molts altres honors, com posar-li a un vaixell classe Monitor el nom de Puigcerdà i el nom d’aquesta població a molts carrers de ciutats espanyoles, entre altres coses.

Enric Quílez i Castro. 
President del Grup de Recerca de Cerdanya.