Entrevistem Miquel Serra, estudiant de CAFE a la Universitat TecnoCampus de Mataró.

Miquel, explica’ns una mica qui ets i a què et dediques?

Sóc en Miquel Serra Tuneu, tinc 24 anys i sóc de Vilassar de Mar.
Des de ben petit que faig tot tipus d’esport, gràcies a la meva família, que m’ha volgut ensenyar els valors que transmet. Aquests valors per l’esport m’ha portat a voler professionalitzar-me en l’àmbit. Actualment, als matins estudio 3r de CAFE (ciències de l’activitat física i l’esport) a la Universitat TecnoCampus i a les tardes treballo com a Tècnic en Natació Terapèutica al Centre Natació Mataró (CNM) i sóc el Preparador Físic del Club Patinatge Artístic Mataró (PAM).

Com neix la relació entre tu i el Jordi Diz?

En Jordi pateix un accident de trànsit l’any 2007, mentre anava amb moto a treballar… 16 dies en coma, traumatisme craneoencefàlic greu i variïs politraumatismes pel cós que l’obliguen a començar de zero.
13 anys més tard, una rehabilitació constant i una capacitat d’esforçar-se per superar-se cada dia, el va portar a fer xerrades sobre aquesta experiència, la relació amb l’esport – discapacitat i els valors que li ha transmès per millorar, a tota mena de clubs esportius, escoles, institucions i universitats, on jo el conec, gràcies a la Sara González, docent a la universitat.

Recordo que explicava una anècdota sobre ciclisme, havia anat amb bicicleta amb un amic i al segon entreno, cau i es trenca el colze, però era molt feliç, ja que havia aconseguit anar en bicicleta, cosa que no havia pogut fer des de l’accident. A mi, al ser ciclista se’m queda guardada aquella anècdota a més a més de tot el que explicava. En acabar anem uns quants a parlar amb ell, a donar-li les gràcies pel que ens havia transmès, tot emocionats, i jo li comento que sóc ciclista i que com a Miquel i com a CAFE m’agradaria anar amb bicicleta amb ell, em comenta que cap problema, ell encantat, però que s’està recuperant de la lesió, que ja en parlarem, i em dóna el seu número de telèfon.

Amb quina freqüència sortiu amb bicicleta i quins són els objectius d’aquestes?

3 mesos després, rebo una trucada, i quedem. Li proposo anar al lateral del riu besòs que hi ha carril bici, no hi ha trànsit i estarem segurs,  no sabia des de quin punt partíem i vam començar de zero. Em trobo un Jordi que no sap anar en bicicleta, amb molt desequilibri, no segueix una línia recta, posicions incorrectes…  des de llavors que ens veiem  una vegada al mes amb l’objectiu sempre d’aprendre i millorar progressivament, i és el que hem fet, a poc a poc ens hem ficat a la carretera amb poc trànsit i ben asfaltades, a polígons , el cap de setmana que estan buits per practicar exercicis, treballar la tècnica, ficar-se de peu…

Com coneixeu les beques WITL (where is the limit?) i com sorgeix la idea de fer el projecte?  

Mirant XXSS veig que Josef Ajram CEO de where is the limit i Antonio Gasso (antic CEO de GAES) s’uneixen i creant les beques esportives “where is the limit?” m’entra la curiositat, miro la normativa i li proposo a en Jordi de crear un projecte i penjar-lo al web. De seguida, em diu que si i ens posem a pensar, després de donar-li moltes voltes i fixar-nos en els projectes que ja hi havia decidim fer el que ja fem, anar en bicicleta i fer xerrades explicant l’experiència d’en Jordi, decidim travessar Catalunya, més de 400kms, dividir-ho en etapes i als pobles que parem, realitzar la xerrada, a més a més convidem a qui vulgui a compartir kms amb nosaltres, kms que salven vides. 

Quin objectiu teniu amb aquest projecte i on voleu arribar?

L’objectiu és sensibilitzar a tothom amb els accidents de trànsit, transmetre els valors de l’esport, promocionar l’esport i el ciclisme per Catalunya, compartir històries i  kms amb tothom i només ho aconseguirem si ens ajudeu i voteu https://witl.es/becas-witl/bicicleta-como-neurorehabilitacion