Dr. Javier Barja (dreta) i Dr. J. Feliu (esquerra), cirurgians jubilats i voluntaris. Hospital de Mataró.

“Entre estar aplaudint a casa o venir a ajudar, he escollit la segona opció.”

Per Georgina Fonts

Després de treballar 37 anys a l’Hospital de Mataró com a cirurgià, el Dr. Javier Barja es va jubilar fa dos anys i va marxar a emprendre una nova vida a Valladolid. Tanmateix, davant la situació d’emergència sanitària que estem vivint amb la propagació de la pandèmia de la Covid-19, no s’ho va pensar gens i va decidir fer les maletes i reincorporar-se allà on fes més falta. Ell és un dels metges jubilats que s’han ofert voluntaris per donar un cop de mà als seus companys desbordats.

Des del meu confinament, i com no podia ser d’una altra manera, em disposo a fer-li l’entrevista per telèfon, en un moment que ell m’indica que té una pausa, a l’Hospital de Mataró. Darrere tres mascaretes, es disculpa per si no se l’escolto bé, agafa aire, m’obliga a parlar-li de tu, i comencem.

Quan i com va prendre la decisió de venir a l’Hospital de Mataró i reincorporar-se com a metge voluntari? 

Ser metge no només és una professió, és una forma de vida. I quan vaig veure quina era la situació, crítica pels professionals i també pels afectats, no m’ho vaig pensar. Com que visc a Valladolid, primer vaig parlar amb l’hospital d’aquí, i després amb el d’Igualada, però en ambdós llocs el meu perfil de cirurgià no era necessari, perquè les cirurgies programades estaven totalment parades i per les urgències ja hi havia mans. Quan vaig trucar a l’hospital de Mataró, on hi he treballat tants anys, de seguida em van dir que sí. I he vingut. Tenia clar que aniria al primer lloc on em necessitessin.

Entenc que estàs actuant com a cirurgià. Tens contacte amb pacients afectats pel Coronavirus?

Exacte, estic a urgències de cirurgia, en principi amb malalts no infectats per la Covid-19. Però com que molts pacients arriben sense saber què tenen, si hi ha sospita d’estar contagiat, se’l passa a la zona que hi ha de Covid. I si no és el cas, a nosaltres. Però abans d’operar demanem que es facin les proves, perquè si és positiu no operem si no és absolutament necessari, perquè la mortalitat pot augmentar considerablement.

Amb més de 60 anys a les espatlles, suposo que has avaluat els riscos que corres…

Per descomptat, tots són pros i contres. Entre estar aplaudint a casa o venir a ajudar, he escollit la segona opció.

Trigarem a recuperar la normalitat? Això va per llarg?

No tinc informació privilegiada. Sé el mateix que tothom. Així que la meva opinió personal és que sí. No en nombre de contagis, sinó en possibles ingressos de gent que li comencen a aparèixer els símptomes. Plourà sobre mullat, perquè la saturació ja està arribant. Tanmateix, a l’Hospital de Mataró anem per davant i tenim prevista aquesta situació. Estem preparats.

Es queda sense alè i es treu la segona mascareta per continuar amb l’entrevista.

Ja no et robo més temps, doctor. T’agradaria transmetre algun missatge als nostres lectors?

M’agradaria fer dues súpliques i un agraïment. La primera seria a la classe política, que no ha parat de dir que tenim una sanitat de primer ordre a escala mundial. Potser la teníem, però ja no. Portem anys de retallades a tot l’Estat i a Catalunya, i si hem pogut mantenir mínimament el nivell, és per la professionalitat i l’esforç de tot el col·lectiu sanitari. La sanitat i l’educació haurien de ser factors de primer ordre en l’Estat del benestar. La segona súplica és per la resta de la població, que ara ens veu com herois i m’agradaria demanar-los que un cop passi això ens segueixin donant suport d’aquesta manera. I finalment agrair a tots els professionals, no només metges, que s’han esforçat tant aquests dies i han donat el 200%.

Dibuix que li ha dedicat la seva néta Paula al Dr. Barja.