Podrem gaudir de l’exposició del 17 de gener al 28 de febrer de 2021

L’Exposició “Nunc femina” de Sílvia Alcalà és una mostra de pintures de gran format amb una explosió cromàtica i gran riquesa de materials plàstics al voltant de la mirada femenina. La podem veure al Museu Enric Monjo. Mirades que poden ser hieràtiques, de vegades expressives, en altres lànguides, il·lusionants. Altres frustrades, aventureres, potser heroiques, maternals, reivindicatives, fins i tot contemplatives.

En paraules de l’autora…

“Des de fa un temps destaca en la meva pintura una iconografia insistent: la mirada humana i en concret la mirada femenina. Crec, estic convençuda, que arriba merescudament l’esperat i anhelat temps del femení… i si no arriba, hem de forçar-lo. Heus aquí, que el meu treball es territorialitza en aquestes fronteres, en un activisme serè i grat. Així, és en la mirada dels meus personatges femenins on trobo aquesta satisfacció de sentir-me plena, almenys en l’esforç de contribuir com a artista plàstica, amb el meu granet de sorra, en l’anhelada normalitat que ha d’existir en la vida i en el món en què vivim, almenys en el ferm intent de lluitar per la igualtat de gènere i erradicar aquesta grandíssima xacra que és la violència masclista”.

“Les meves pintures, generalment grans formats, presenten personatges femenins inventats. En l’inventat hi ha la universalitat i no la concreció, l’heterodòxia i no l’ortodòxia. Aquestes fèmines imaginades, pretenen despertar a cada espectador la determinada meta-narrativa que desitgi. En realitat es tracta d’un trajecte de mirades, mirades hieràtiques, de vegades expressives, en altres lànguides. Altres són il·lusionants, frustrades, aventureres, potser heroiques, maternals, reivindicatives, fins i tot contemplatives… ampli catàleg de mirades femenines”.

Feminitat amb entitat pròpia

“Les meves pintures, amb una premeditada senzillesa que no ingenuïtat, es manifesten en una explosió cromàtica i en una riquesa de mitjans plàstics procedents majoritàriament de temps passats en què la pintura era un territori d’investigació i experimentació, un territori en el qual privava amb intensitat l’emotivitat… reconec que són en aquelles avantguardes, aquells “ismes” del segle XX que van quedar per la velocitat de l’home certament inconcluses i a mercè en ocasions de tedioses alternatives qüestionables i relativitzables. Amb aquesta sèrie, vull presentar aquest imaginari simbòlic, lúdic i metafòric, la feminitat amb entitat pròpia de mirada extensa i llunyana, una mirada com a mare que acull la vida i que en aquestes humils pintures expressen un missatge actiu i necessari: les dones existim i ens reivindiquem lliurement”.

Si t’ha agradat llegir la notícia Exposició “Nunc femina” de Sílvia Alcalà, també et pot interessar llegir “Ornitografies” és el nom de l’exposició del fotògraf Xavi Bou.