Anna Escudero té una pizzeria a Berga. Des del 13 de març, la persiana està abaixada. Ha aplicat un ERTO als seus treballadors i no sap quan podrà obrir portes i en quines condicions. En la mateixa situació es troba Dolors Fígols, propietària d’una botiga de roba. Al magatzem, encara hi té tota la roba de la temporada per vendre. Ella sí que l’ha de pagar als proveïdors. En canvi, l’Irene Trasserra, propietària d’una carnisseria, té l’establiment obert. En el seu cas, el local és excessivament petit, fet que els hi dificulta considerablement poder mantenir les mesures de distanciament. Amb l’expectativa de quan i com serà el desconfinament, totes tres viuen el futur dels seus negocis amb incertesa.

Dels 150 establiments afiliats a l’associació Berga Comercial, una tercera part estan oberts. Xavi Orcajo, president de l’entitat, explica que les botigues obertes han assumit el rol de modificar el seu funcionament per poder atendre els clients. Compra telefònica, servei a domicili o atendre a les portes dels establiments són alguns dels canvis més substancials. I ressalta “són nous hàbits que, en alguns casos, han vingut per quedar-se”.

Berga Comercial va subministrar mascaretes, guants i hidrogels als establiments que estan oberts perquè poguessin funcionar “amb garanties”. També els ha assessorat, a nivell burocràtic, i fins i tot ha posat un repartidor perquè porti productes de les diferents botigues a domicili. I és que recorda que, la majoria dels afiliats, són petits comerciants i estranyament habituats a la venda electrònica.

La incertesa de la reobertura.

Orcajo explica que un dels sectors que més els preocupa és el de la moda, al qual pertanyen bona part dels afiliats, i exigeix mesures “proteccionistes” per afavorir aquest petit comerç.

És el cas de la Dolors Fígols, que té una botiga de roba. Va abaixar la persiana el dia 13 de març amb tota la roba de temporada comprada, però no venuda. Sense ingressos, tem com serà la reobertura. “Es parla de com obriran les perruqueries o els restaurants, però no de sectors com la moda”, lamenta, tot preguntant si la gent “es podrà provar la roba” o “la podrà retornar”.

A més li preocupa el fet que probablement puguin tornar a obrir a l’estiu, coincidint amb la campanya de rebaixes. Subratlla que, a diferència de les grans cadenes, “nosaltres no podem fer grans descomptes”, fet que considera que agreujaria encara més la situació.

També la restauració mira “amb dubtes” el futur. Anna Escudero dirigeix una pizzeria a Berga, que fa més d’un mes que està tancada. “Estem una mica a veure-les venir, no donen dates i no sabem com anirà tot”, diu. Escudero té clar que tocarà implementar noves mesures de seguretat, un fet que recorda que en el sector de l’hostaleria és “encara més complicat”.

A tot plegat, afegeix, si suma la possibilitat que la ciutadania opti per anar a “complex d’oci, amb més espai” i encara en surtin més damnificats.

Adaptant-se als canvis

Irene Trasserra, en canvi, ha viscut l’estat d’alarma treballant. Té una carnisseria a la capital del Berguedà. En el seu cas, explica que adaptar-se al context actual no està sent fàcil. El seu establiment és petit, fet que pràcticament limita a un client les persones que hi poden entrar. També, per a les treballadores, ja que els resulta difícil poder mantenir les distàncies entre elles.

Despatxar “a la distància recomanada” i extremar al màxim les mesures d’higiene fa que la feina “sigui més pesada”, reconeix, i afegeix que triguen molt més temps a atendre els clients. A més, el fet que hagin començat a repartir a domicili i que només obrin els matins fa que el dia a dia “sigui un no parar”.