A l’extrem nord de la comarca això ja s’ha fet i després de dos dies amb les terrasses obertes, les energies i la motivació estan totalment renovades. “Les sensacions són molt positives. Intentarem sortir del pou i començar a remuntar”, explica el propietari del Twenty Six de Calella, Marc Bachs.

Amb el mateix optimisme encara l’inici de la temporada Toni Dato, del bar Goo: “Tota la gent que venia, està venint, és fantàstic”. També celebra el volum de clients dels primers dies Santi Riera, del Champanillo: “Hem tingut la sensació de tenir molta afluència de gent i és una alegria”.

En el que coincideixen també tots és en el daltabaix que suposa adaptar-se a les noves rutines i mesures de seguretat. “S’ha d’anar educant als clients, que s’ha d’esperar a poder seure per poder desinfectar”, relata Toni Dato. Al Champanillo, a més, han hagut d’adaptar el servei, ja que abans de la pandèmia la gent demanava a la barra i s’emportava la comada a al taula.

També s’han hagut d’adaptar les terrasses, tot i que no hi ha massa queixes en aquest sentit. “Ens hi cabien catorze taules i ara en tenim set. L’Ajuntament s’ha portat molt bé deixant-nos més espai, però l’espai és el que és”, expliquen des del bar Goo. També al Champanillo agraeixen el gest del consistori per poder agafar més metres per a les seves taules.

I és que més enllà dels ERTO que ha aplicat massivament el sector, la principal reclamació de molts negocis en aquest moment del desconfinament és als ajuntaments. La suspensió de taxes de les terrasses i dels canons de les guinguetes o l’ampliació dels metres d’ocupació de via pública són algunes de les mesures mes aplaudides pels restauradors.

En són exemple municipis com Calella o Malgrat de Mar, on els ajuntament han decidit no cobrar la taxa de terrasses aquest 2020. A més, allà on sigui possible, els consistoris permeten una major ocupació de la via pública per tal que bars i restaurants no perdin taules i puguin garantir les distàncies amb l’objectiu de compensar les limitacions d’aforament.

Ajudes directes o amb avantatges fiscals

“Hem entès des del primer moment que calia donar suport al teixit econòmic”, assegura l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. L’alcaldessa plaudeix la resposta “ràpida i serena” dels negocis que han reobert. Aquesta setmana al municipi ja funcionen el 60% de bars i restaurants, ja sigui a través de l’obertura de terrasses o amb menjar per emportar.

Candini defensa que “la millor política social és aquella que sigui capaç de generar llocs de treball”. És per aquest motiu que s’ha facilitat “el màxim possible” la posada en marxa de bars i restaurant a través d’ajudes. Unes ajudes que poden ser directes o amb avantatges fiscals. En aquest sentit, també reben ajudes les guinguetes de la platja, que no pagaran la part proporcional del cànon durant l’estat d’alarma.

Per la seva banda, el president del gremi de restauració de la comarca, Enric Bartrès, reclama paciència i seny als bars i restaurants de la resta de la comarca, en fase 0 avançada i que encara estan tancats. “Si els experts sanitaris creuen que és el millor ens hem de resignar”, assegura.

Bartrès, amb restaurant a Mataró i sense terrassa, haurà d’esperar a que l’àrea metropolitana sigui a la fase 2 per reprendre l’activitat. “La situació ens perjudica.Però pitjor seria que a finals d’any hagués de tornar a tancar tothom per algun rebrot”, explica. El sector calcula que la crisi obligarà a tancar definitivament a un de cada tres bars, restaurants o cafeteries del Maresme.

La cara negativa de la fase 1 la continua tenint el sector hoteler, que malgrat poder obrir parcialment els establiments ha optat per mantenir tancat el llibre de reserves. El president del gremi d’hotels, Jordi Noguera, assegura que mentre es mantingui l’estat d’alarma “serà complicat que s’activi” el conjunt del sector.

En aquest sentit, Noguera denuncia que tot i que se’ls permeti obrir, les limitacions que imposa l’estat d’alarma en la fase 1 fa que als establiments no els surti a compte. Noguera també veu amb preocupació les restriccions de moviment entre països. Sobre aquesta qüestió creu que fa que el turisme en el seu conjunt estigui del tot aturat.