Maig, mes de les flors

Quan arriba el mes de maig, els camps cerdans s’omplen de flors de vistosos colors. Algunes són petites i discretes, com les miosotis o les eufràsies; altres són grans i ufanoses, com la gençana vera o les pampes. Totes esperen el moment propici per florir i ser pol·linitzades i poder-se reproduir. A nosaltres, ens regalen els seus colors i aromes, que són un gaudi pels sentits.

Gentiana acaulis

La gran temporada de floració cerdana comença el mes de maig i s’allarga tot el juny. Algú deia que a Cerdanya la primavera és, sobretot, el mes de juny, i té força raó, especialment pel que fa a la vegetació.

També la millora de les condicions meteorològiques i l’augment del nombre d’hores de llum solar faciliten molt les coses i inciten a passejar per la vall i per la muntanya, més difícil d’accedir en altres èpoques de l’any.

El millor d’aquesta època és que podem trobar flora interessant tant al fons de la vall, com a dalt de les muntanyes. Tot està en floració. Només algunes espècies esperaren els mesos de juliol i agost (molt poques) per florir.

Si voleu gaudir de la vall, resseguiu el riu Segre i la seva rodalia, així com la part baixa i mitjana de les muntanyes, petits rierols, els entrants d’algunes valls, com la de l’Ingla, la de Pi, la del Querol o la de la Llosa.

A finals de juny us recomano les valls d’Eina, Campcardós, Angostrina i Llo, un  veritable plaer pels sentits i pels amants de les flors.

Però també podeu gaudir els prats de dall pròxims a Eina, amb les seves esteses de satalies (Narcissus poeticus), les primeres orquídies a la muntanya de Guils (Dactylorhiza sambucina, Neottinea ustulata, Orchis majalis, Orchis mascula) i moltíssimes coses més.

Si teniu una estona, passegeu per un prat subalpí, com el de Fontanera (Guils) o la Feixa (Ger) o també el pla d’Anyella, on trobareu una gran diversitat de flora, com diferents varietats de gencianes, les búgules, algunes orquídies d’alta muntanya, els rovells d’ou, els pensaments, els botons d’or…

Si preferiu una roureda, aneu a la de Músser o a la de coll de Sit (prop d’Estana). I si voleu faig, podeu visitar la de la Mena, al final de la vall de l’Ingla o la meravellosa fageda del Querigut, al Capcir.

I per prats alpins, podeu anar al pla de Salines (a sobre d’Osseja), a Prat d’Aguiló (menys conegut que Prat de Cadí, però florísticament igual o més interessant que l’altre) o, aprofitant el telecabina de la Tosa d’Alp, podeu gaudir d’una flora alpina única a dalt dels cims calcaris.

Si us agrada més caminar, podeu pujar al Puigmal o al Puigpedrós, on trobareu espècies úniques entre les rocalles i les molleres. O al Punxó, a sobre de l’estany de Passet, poc conegut i amb unes vistes excel·lents de la comarca. I naturalment, el rei de les muntanyes cerdanes: el Carlit.

Ja veieu que de racons per gaudir de la flora de primavera cerdana n’hi ha tants com vulgueu: des d’arran de riu fins a dalt del Carlit. No us els acabareu.

Enric Quílez i Castro
President del Grup de Recerca de Cerdanya

Foto: Francesc Esteban