El Jordi té dos fills en edat escolar i la seva dona treballa en una llibreria que ha hagut d’aplicar un ERTO per culpa del coronavirus. Quan el confinament els va enganxar a la seva segona residència, a Vallcebre, ell i la seva família no van dubtar en quedar-s’hi. En aquest petit poble als peus del Pedraforca, hi han passat un confinament “més amable” que el que hauria estat en el seu pis de l’Hospitalet de Llobregat.

“Aquí el risc és molt menor i, amb aquest entorn, ho hem tingut molt més fàcil a l’hora de gestionar el treball amb els nens”, explica a l’ACN. Aviat però, quan l’empresa de la seva dona aixequi l’ERTO, ell i la seva família hauran de tornar a l’Hospitalet, però amb la crisi actual no descarta canviar la seva vida a la gran ciutat per la tranquil·litat de Vallcebre, el poble natal de la seva mare.

Com ell, cada cop són més les persones a qui el coronavirus els està fent replantejar la seva vida actual. Conscients que l’epidèmia encara no ha acabat i que hi pot haver més rebrots que obliguin a nous confinaments, hi ha qui aposta per fer un canvi de vida i canviar la ciutat pel poble.

A l’Ajuntament de Vallcebre cada dia es reben diverses trucades de gent interessada per anar-hi a viure. El problema però, és que l’oferta d’habitatge és molt minsa. Els preus són elevats per culpa de les segones residències i, des de fa un temps, també pels pisos turístics. La falta d’ocupació també és un problema afegit.

El seu tinent d’alcalde, Jordi Lapuente, té clar que, per lluitar contra el despoblament, cal potenciar l’habitatge. O també que les oportunitats laborals i serveis bàsics com la connexió a Internet són ara mateix un inconvenient. “Fa mig segle, el poble tenia més de 1.000 habitants. Ara en tenim 300, la meitat dels quals són de segona residència”, lamenta. La falta d’habitatge també és un problema per als joves del poble. “Molts hem d’acabar marxant perquè no trobem lloc per viure ni feina. Si vols treballar al tercer sector, ho tens bé, però si no has de marxar”, explica un d’ells.