El ferro cerdà es troba força repartit per les nostres muntanyes. El trobem a la serralada del Cadí i a la Tosa d’Alp, però, sobretot, a la zona del Pimorent, on hi ha importants mines d’aquest mineral, que alimentaven les fargues de Cerdanya i d’Andorra a l’antiguitat i que van produir ferro que s’exportava a la resta de Catalunya. No en va, la festivitat dels ferrers, el dia de Sant Eloi (1 de desembre), patró dels ferrers i dels manyans, era, antigament, festa grossa a la Cerdanya. Encara avui el celebren amb un gran dinar.

Geològicament, el ferro es troba en una zona de mineralitzacions metàl·liques de materials cambroordovicians del batòlit granodiorític i de gneiss de la zona. Els principals minerals explotats a les mines del Pimorent són la magnetita (un òxid de ferro que pot presentar magnetisme, d’aquí el seu nom), la siderita (carbonat de ferro), la goethita (hidròxid de ferro), la limonita (hidròxid hidratat de ferro), l’hematites (òxid de ferro) i fins i tot els granats (silicats de ferro i d’altres metalls) i altres minerals més rars, com l’actinolita (un complex hidrosilicat de calci, magnesi i ferro) o la tremolita (de composició semblant a la de l’actinolita).

Pel que fa a les mines en si mateixes, ja s’explotaven superficialment a l’edat mitjana, si bé la seva esplendor va succeir durant els segles XVII i XVIII, gràcies a la farga catalana, on s’insuflava aire al forn amb una trompa al costat d’un dipòsit o corrent d’aigua. D’aquesta manera, el corrent d’aire es barrejava amb l’aigua i el corrent que entrava al forn era molt més potent que si només es feia servir una manxa. Els productes derivats de la farga catalana van tenir molta sortida i es van exportar a la resta d’Europa i a Amèrica, cosa que va provocar un enriquiment de molts pobles del Pirineu.

Al segle XX, es va explotar de manera moderna el jaciment, amb l’obertura de diverses galeries. Posteriorment, només es feien servir explotacions a celobert, amb la qual cosa, van restar importants quantitats de materials d’escombraries al terreny, encara visibles. A la II Guerra Mundial, durant l’ocupació nazi de França, les mines del Pimorent van ser ocupades pels alemanys, els quals varen fer servir mà d’obra esclava.

Als anys 60 del segle XX, les mines varen ser abandonades i encara avui dia es poden veure les restes de la indústria extractiva a la zona. Concretament, resten les estructures del telefèric i dos edificis abandonats, ara en runes.

Finalment, també a la Tosa d’Alp hi havia explotacions mineres de ferro i, especialment, de manganès. La primera concessió es va donar a mitjan segle XIX. L’explotació sempre va ser dificultosa, fins que l’any 1966 van ser definitivament clausurades, ja que no era rendible treballar-les a tanta alçada, amb freqüent presència de neu i de glaç al llarg de molts mesos de l’any.

Enric Quílez i Castro
President del Grup de Recerca de Cerdanya

Fotografia:
Llegenda de la fotografia: Mines de ferro de Portè. Autor: Salvador Orriols.