La crisi econòmica derivada de l’impacte de la Covid-19, ha marcat més profundament a les dones que als homes, augmentant l’escletxa de la desigualtat. Les dones surten d’aquesta pandèmia més vulnerables econòmicament, amb treballs més precaris i menys vulnerables.

Un dels sectors on s’ha fet més evident la feminització dels treballs, ha estat el de les feines domèstiques i de les cures en general. Tot i ser el treball més essencial per la vida de les persones i el que dóna resposta a les necessitats més bàsiques de l’ésser humà, és el col·lectiu invisibilitzat.

Està demostrat que la infraestructura sanitària només cobreix el 12% dels serveis de cures a la dependència i que els serveis socials i d’assistència públics, són clarament insuficients per cobrir les carències de les persones dependents.

Les dones, amb la gratuïtat de la seva feina, estan generant un estalvi de despeses al sistema de salut i estan col·laborant en els interessos col·lectius, arribant on els governs i altres entitats del tercer sector no ho poden fer. El seu treball és indispensable pel manteniment del sistema socioeconòmic.

La demanda de persones cuidadores professionals, ha augmentat molt els últims anys i encara augmentarà més, ja que la nostra societat envelleix ràpidament. Aquest augment de la demanda hauria de millorar les condicions de treball de les persones que desenvolupen aquestes tasques, però malauradament això no serà així.

Són feines molt desprestigiades i les realitzen quasi exclusivament des del sector femení, que han d’acceptar condicions laborals indignes per tal de sobreviure. Així doncs, com hem vist, la desigualtat, discriminació i invisibilitat de les dones en el sector econòmic de les cures i el treball domèstic, és preocupant.

I per preocupant, el col·lectiu de les mares cuidadores de fills i filles amb dependències per tota la vida. Tenir cura de la salut d’una persona amb discapacitat o diversitat funcional, és una tasca complicada i que exigeix un gran esforç físic i mental, a més d’una dedicació continua i constant.

El percentatge de mares i cuidadores (i no cuidadors), arriba a més d’un 92%. Moltes d’aquestes mares, arrosseguen un cansament físic i psíquic derivat de la càrrega que suposa fer-se càrrec de les cures dels seus fills i filles, molts cops en solitari sense el suport del pare o de la parella.

La societat ha assignat a aquestes cuidadores el paper de mares abnegades i entregades, que s’han de sacrificar per tota la seva vida, no tenen una altra opció, no poden escollir. Doncs bé, aquest esgotament que suporten, al final les porta a elles mateixes a emmalaltir, i aleshores: qui cuida de la cuidadora?

L’objectiu d’aquest escrit, no és un altre que sensibilitzar, visibilitzar i dignificar el treball domèstic i de cures, posant en valor l’aportació que les dones fan amb el seu treball.

Per seguir amb el fil d’aquest tema, vist amb una mirada feminista, el pròxim dia 8 de març us convidem a les 13h30 a la plaça de l’Ajuntament de Puigcerdà, on farem una concentració convocada per l’Associació de Dones de Cerdanya.

Vull acabar amb una frase de les Kellys: “Cuando el Titanic del sistema empieza a naufragar los que primero nos damos cuenta somos los de las clases bajas. El agua entra por abajo y empieza a expandirse por todas las plantas mientras los de arriba tocan el violín”.

Text: Nati Balada – Presidenta Associació Dones de Cerdanya

Si t’ha agradat llegir la notícia Fem visible la feminització de les cures, també et pot interessar llegir Gran èxit de la Festa de les Raquetes de Neu!