El Pallars Sobirà és una comarca coneguda per la seva gastronomia, els seus productes artesans (formatges, embotits, vi…), els seus paratges incomparables, entre els quals hi trobem el Parc Natural Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i un riu que creua el territori de nord a sud, la Noguera Pallaresa. Riu on, any rere any, s’hi realitzen infinitat d’activitats: ràfting, caiac, hidrospeed… i darrerament una activitat, no tan coneguda, amb més força cada cop: el descens de barrancs o barranquisme. Una activitat que es porta a terme en multitud de rierols, barrancs, barrancades, llaus, engorjats… que vessen les seves aigües a la Noguera Pallaresa i els seus afluents.
l barranquisme consisteix en el descens per l’interior d’una escletxa, erosionada per l’aigua durant milions d’anys, salvant les dificultats que aquesta ofereix, com ràpels, tobogans, salts, desgrimpades i altres. És una activitat relativament nova, si la comparem amb altres activitats relacionades amb el medi natural. Des de fa uns anys el descens de barrancs ha viscut una evolució vertiginosa a nivell de tècnica, materials, exploracions a noves zones i també en l’augment de practicants, ja sigui pel seu compte, o amb l’acompanyament d’un guia especialitzat.
Hi ha barrancs de tota mena i per a tothom: barrancs molt aquàtics, secs, amb molts salts, només amb ràpels, barrancs amb grans ràpels… Però a part del component esportiu de l’activitat també hi ha les vessants geològica, biològica i històrica en la que s’obren infinitat de possibilitats, com esbrinar de quin material està format el barranc (calcari, conglomerat…), quin tipus de vegetació i fauna hi predominen (tritó pirinenc, orella d’ós, corona de rei…) i quina història té aquell barranc: si a la guerra civil va servir de refugi a les tropes republicanes o potser al segle IX hi havia un monestir habitat per monjos del qual només en queden algunes runes…
De fet, els Pallars són de les comarques amb més quantitat de barrancs de tot Catalunya, amb un valor afegit que no tenen altres zones del país o de la península, les reserves d’aigua a les capçaleres de les valls de l’Alt Pirineu fan que aquesta hi sigui present tot l’any en la majoria de barrancs.
Tot i tractar-se d’una activitat relativament jove, només cal fer una ullada als webs dels establiments que ofereixen aquesta activitat i, especialment a aquells que s’han especialitzat en aquesta pràctica, per constatar la seva evolució. Des de l’oferta del barranc de Sant Pere o l’Infern, que es van popularitzar amb les primeres empreses d’esports d’aventura ja fa més de 25 anys, fins a més d’una vintena, per a diferents nivells, que s’ofereixen actualment a la zona dels Pallars, descoberts i condicionats per a ser racticats, fruit del treball de recerca i exploració dels guies que operen a la zona o barranquistes de diverses procedències.
Tot plegat ens mena a una nova especialització dins el conjunt dels esports d’aventura dels que la comarca ja és un referent i amb un gran potencial de futur ja que només s’ha posat en valor una petita part dels recursos existents. A continuació 4 dels barrancs més importants que trobem a la zona del Pallars Sobirà, de nord a sud.
El Barranc d’Unarre (Valls d’Àneu)
A la zona més septentrional, al municipi de La Guingueta d’Àneu, paradís de la pesca, trobem el barranc d’Unarre que neix a l’estany de La Gola, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu.Per realitzar el descens del tram seleccionat d’aquest barranc, ens aproparem a l’encisador poble d’Unarre, situat a només 7,8km de La Guingueta. Una mica abans d’arribar al poble deixarem el vehicle i, caminats 10 minuts, trobarem l’indret on s’inicia aquest descens, relativament curt, amb una durada aproximada de 2 hores. Caracteritzat pels ràpels a realitzar, per superar els divertits obstacles que trobarem pel camí, tot gaudint de la frondositat que ofereix la vegetació que l’habita i el caracteritza, fins arribar al ràpel més important, just abans del final del nostre descens, al poble d’Escalarre, situat a la immensa esplanada que acollí el Doctor Music Festival.
El cabal de l’Unarre està condicionat per la regulació de la minicentral hidroelèctrica per la qual cosa es recomana informar-se sobre els seus horaris. D’altra banda, cal tenir en compte que el seu nivell de dificultat és intermig.
Barranc de Sotllo (Vall Farrera)
Està considerat, pels experts de la zona, com un dels barrancs més tècnics dels que es practiquen actualment al Pallars i està molt condicionat pel seu cabal provinent del desgel de l’entorn de la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya (3.143m) per la qual cosa només es pot realitzar a l’estiu. Ens aproparem amb vehicle fins a la zona d’aparcament de la Molinassa, que s’utilitza també per accedir a la Pica, situada a 7 km d’Àreu, a 12 km d’Alins i a 25 km de Ribera de Cardós i de Llavorsí.
Des de l’aparcament es continua l’ascens a peu fins passat el refugi de la Vall Farrera per endinsar-nos a la Vall de Sotllo i començar a descendir fins a l’inici del tram del barranc. Aquest recorregut dura aproximadament 1 hora, desprès de la qual gaudirem de 4 intenses hores amb una primera cascada de 70m, seguida d’una successió de ràpels d’entre 8 i 30 metres fins arribar a la zona d’estacionament. És un barranc molt esportiu només apte per a gent amb molta experiència.
Barranc de Pamano (Vall d’Àssua)
El barranc amb nom de novel·la neix a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És un dels que s’han explorat més recentment. L’inici del barranc se situa a 15 minuts de Sort i Rialp, a l’estacionament de la muntanya de Llessuí i s’hi pot accedir per qualsevol de les dues vessants de la Vall d’Àssua, des d’on podem contemplar els seus paisatges de novel·la (Les Veus del Pamano, Pedra de Tartera, Mel i Metzines, Verd Madur, Gran Nord…) i la majestuositat del cim del Montsent de Pallars (2.883m).
El tram que es practica té un recorregut de 2.110m, amb 310m de desnivell i en total d’11 ràpels. Destaquem la part central del barranc, que és la més encaixada i esportiva, amb un tram de 150m de longitud, 90m de desnivell i dos impressionants ràpels de 30m. És un barranc de cabal permanent, tot i que s’ha de vigilar a la primavera quan, degut al desgel, el seu cabal augmenta considerablement. El Pamano culmina amb un magnífic tobogan de 5m, just abans d’arribar al poble de Seurí. Un bon final per un barranc excepcional, d’una durada aproximada de 3’5 hores, recomanat per a persones que ja s’han iniciat en aquesta activitat.
El Barranc de l’Infern (frontera natural dels dos Pallars)
És un dels clàssics de la zona. Entre les poblacions de Gerri de La Sal, al Pallars Sobirà, i La Pobla de Segur, al Pallars Jussà, trobem la zona d’aparcament de la Font de la Figuereta, des de la que accedirem a peu durant 1 hora aproximadament fins a l’inici del tram que realitzarem. L’ Infern és molt estètic i representa molt bé la idea, preconcebuda, que tenim de barranc i de l’activitat del barranquisme perquè és com un aparador de tot el que podem trobar i realitzar: salts, tobogans, ràpels, desgrimpades… Una de les seves peculiaritats és que tant a l’anada com a la tornada a peu es creua la Noguera Pallaresa, a través d’una tirolina, o nedant, depenent del cabal del riu. Destaca el seu espectacular ràpel de 20m per l’interior d’un caos, que tothom anomena “la cova”, per la sensació que transmet. Barranc molt complert i accessible per a públics molt diversos, d’una durada aproximada de 2’5 hores.
Us convidem a descobrir la comarca del Pallars Sobirà A VISTA DE TRITÓ, que gaudireu plenament si ho feu acompanyats de professionals titulats i qualificats, que us proporcionaran l’equipament adequat, en grups reduïts i us ensenyaran diferents tècniques en funció del nivell, edat i preparació física de cada persona, per minimitzar els riscos que comporta l’activitat i el medi i us portaran a fer els barrancs més adequats per a cada estació, a la primavera, a l’estiu, a la tardor i fins i tot a l’hivern, preservant en tot moment la natura que ens envolta.
GLOSSARI:
Caos: Secció d’un barranc ocupada per blocs de pedra caiguts que cal anar superant.
Ràpel: Sistema de descens por superfícies verticals amb cordes.
Desgrimpar: Desescalar,descendir un tram vertical amb l’ajuda de les mans i els peus.
Tritó pirinenc: (Calotriton asper o Euproctus asper) és una espècie de tritó pertanyent a la família de la salamandra. Es troba amenaçat per la pèrdua d’hàbitat.
Orella d’ós: (Ramonda myconi) Planta que viu a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya.
Corona de rei: (Saxifraga longifolia) Planta herbàcia, perenne, de fulles linears o estretament espatulades, agudes. Les flors, blanques i nombroses, són disposades en una panícula de 25 a 50 cm. Creix en cingles i penyalars dels Pirineus.
